Doncs ha estat com trobar un bolet gegant sobre un bosc de tardor veient al fons un grup de persones felices de trobar-se, de sentir, escoltar, compartir... I uns moments després érem dalt d'una muntanya, amb un bonic crepuscle, escrivint uns textos que podem compartir aquí per conservar -com vam fer després al vespre-. Aquí podem posar aquests textos i, si volem també, aquells que vam compartir al dia següent en un prat on el sol sortia i no s'amagava fins que hi posàvem una altra moneda...
Bé, bogeries compartides d'un cap de setmana... com havia de ser. Bé, l'espai és nostre, diposem d'ell.
I no escric més, que hi ha son. Que sembla mentira anar dormir tothom a les 3 de la matinada tocades i esmorzar plegats a les 9 del matí. Coses de follets del bosc...
