Han estat dos dies intensos, in
crescendo.
En realitat, setmanes abans els mails
corrien entre confirmacions, bons desitjos, il·lusions
i fotos d'una infantesa viscuda i somniadora (com després
hem pogut comprovar).
Les hores anteriors al cap de setmana
el whatsapp es va activar confirmant aquestes il·lusions
entre persones que, es coneguessin o no, mostraven moltes ganes que el dissabte
arribés.
I va arribar.
El primer cotxe i l'últim
arribaren amb menys d'una hora de diferència i va ser d'agrair el respecte a la puntualitat des
d'un bon principi. Només el dinar de diumenge es va retardar mitja hora per
raons vacunes (que no vàcues) com ja recordarem.
No desvetllarem amb massa detall el
que vam fer i compartir cadascú dels qui érem allí, si bé en farem un tast... grupal.
Després
de dinar el que la Dolors ens havia cuinat, amb la seva cura habitual, vam
marxar a fer el camí cap al Riu, els búnquers, camins de terra, jardins oblidats i el balneari
de Mr. Raúl.
Abans de sortir vam fer una diagonal
amb sís
i nos, i també uns cercles dobles per presentar-nos i parlar escoltant
de forma activa i anar coneixent-nos.
De camí
vam fer alguna activitat més per conèixer-nos, riure i saber transmetre de diverses maneres
allò
que volem comunicar (pot ser un dia un simple cop de palmell, un altre dia
alguna cosa més important i, sigui com sigui, és
bo mirar els ulls i dir les coses -i el nom de les persones- amb el to
adequat).
Després
vam trobar un seguit de qualitats i característiques
esteses pel terra (sic). Ens vam aturar a reflexionar-hi...
Més
tard vam continuar fins a l'alberg, no sense aturar-nos amb ponts de pedra, aigües
sulfuroses i un anglès que necessitava 6 milions d'euros, si bé
no perdia ni el somriure ni l'amabilitat.
En trobar-nos a la sala VIP de RIBALS
vam presentar-nos per primer cop. Cap estratègia
novadora del conductor, s'havia despistat. Es va demanar dir dues qualitats,
potser algunes d'aquelles que havíem trobat per terra...
A continuació
vam veure una presentació per agafar perspectiva i, alhora, recordar que és
important afavorir que tothom hi participi no en funció
dels seus encerts, sinó de la seva immensa capacitat d'imaginar solucions
(correctes o no, ja no seran un fracàs).
I com a tast abans de sopar vam començar
a veure unes fotos ubicades a diversos països de món. Cadascuna era d'algú
que podíem
conèixer...
I també
vam escriure el nom d'una cançó...
Ja sopars vam continuar veient el que
expressaven cadascuna d'aquelles cares "misterioses". Ja teníem
el vocabulari i el valor de no fracassar: anàvem
bé.
Al final vam fer les nostres càbales
i vam posar nom a cada rostre. Molts somriures i aplaudiments pel passat i el
present: bon futur. Tan com quan la Laura R. Ens dóna
una gran notícia!
Unes piruletes màgiques
on escriure qualitats que anirien lligades a cors de cartolina (i que marcarien
amb nosaltres). Va ser una idea ensucrada i dolça.
Les cançons
parlen de nosaltres, i vam jugar amb nosaltres i amb elles. I vam veure que hi
ha coincidències, diferències, sorpreses i, per sobre tot, moltes ganes de
respectar l'altra i valorar allò que estima, fa, comparteix o opina...
El capítol
PS3 cal també respectar-lo tant com les veus, els somriures i les
ganes compartir un bocí de nit cantant... el que hi havia. El més
important no era la puntuació, ni la veu: era ser-hi (com es nota que qui escriu no
era dels qui cantava tan bé... però cantava!).
Dormir una hora més
ajuda a esmorzar puntuals a les 8.30 perquè
la Dolors pogués marxa aviat un diumenge 27 amb la seva família.
Un passeig fins a Travesseres (feia
pujada...) ens va portar a una exposició d'objecte tan comuns com misteriosos. Va valer la pena.
I més
quan ajudes un pastor de vaques i, després conèixer un nen molt amable, coneixes millor una persona que
havia maltractat un gos. Ha estat intens i positiu emocionalment.
Saber i compartir que cal respectar
les paraules i els silencis, i el ritme de cadascú...
uneix i tranquil·litza.
Tornem ràpid,
dinem amb retard amb el bon servei i humor de la Judith (excuses). Els
somriures continuen...
Finalment tothom es guanya el dret a
dur-se el seu propi cor: simplement compartint, verbalitzant, algunes bones
raons per a demà dilluns, i més enllà, seguir somrient i dient als altres també
les moltes coses que saben fer: també són persones úniques i especials.
A totes i tots plegats, Àlex,
Amelia, Agus, Claudi, Clàudia, Ester, Laura E., Laura R., Marisa, Marta i Olga...
moltes gràcies
per tot plegat.
(I envieu les 2 fotos aviat! A reviure
i a reveure!).
