Realment fa calor. I això més que un blog sobre l'autoestima, comença a semblar el diari d'en Tomàs Molina o d'en Rodríguez Picó...
La veritat és que ens hagués anat bé que ens portessin a totes i tots un aigua com la que satisfà a la Rosa Ballestero, una cervesa freda com la que agrada a la Núria o a en Carles López, o un bon gelat com el que desitjava la Tània... I tant!!!
Hem acabat avui més tard, i també hem començat a semblar un grup. Un grup amb el José Luis, treballador, constant i impacient, amb el seu hort que li permet després veure Cracòvia o anar a fer... esport. La Sara, carinyosa, salmantina, treballadora i amb molta força de voluntat, i tant!!! L'Aida observadora (molt), perfeccionista (i què?), vital, activa i que li encanta compartir el que pensa. La Núria també observadora, riallera i somiadora, que sap lluitar per cadascun dels seus somnis. La Marisa tan despistada com alegre, feliç després de fer footing o de veure que la classe ha anat bé (i si no és així algun dia... sant tornem-hi que per això és constant!). La Rosa Ballestero, observadora, alegre i sincera, ja sigui aquí, a París o a Istambul... La Niomar, que s'ha quedat sense partits del Barça de moment, ara bé, com és positiva i alegre espera abans no comenci la lliga trobar la tele (que no sap on la va deixar...). La Lorena, bona amiga de la Niomar, és tenaç, alegre i pacient, i si diu que arriba a Santiago, a Santiago arriba (i sap gaudir del camí...). La Noemí sensible i constant no només reparant planxes antigues, sinó també carinyosa fins i tot quan parla. La Tània, tot un fantàstic i encisador nervi, només superat per la seva alegria i honestedat (la gent de la Garrotxa ja ho té...). La Sheila que també sap observar tranquil·lament per implicar-se en allò que fa (i si no surt bé, com Thomas Alva Edison i la seva bombeta mai fracasada: ja sap com no funciona, a canviar-ho!). La Marta prudent, dolçament prudent i alegre gaudeix com molts dels presents de riure i compartir aquest riure. La Vanessa observadora i responsable no defalleix malgrat no ser amb els nounats, que és feliç de ser mestra. En Roque observador, prudent, respectuós, participatiu que un dia ens farà el favor de compartir també per escrit el que ja ens regala quan l'escoltem. La Pilar que pacientment, amb constància i estudiant cada situació és una excel·lent observadora alegra que sap escoltar molt bé. La Rosa González que com a responsable que és fa puzzles i des de la seva discrecció sacrifica la seva introversió per ajudar els altres oferint-se ahir per fer unes fotocòpies i demà pel que vulguin comptar amb ella. La Jara que amb la seva filosofia de "Ríete de la vida antes que la vida se ría de ti" li fa unes deixades a la vida amb alegria, responsabilitat i aquell toc que poc a poc va donant l'experiència. En Carles Castells més ordenat i tenaç que tímid, generós en ajudar els altres, decidit en saber allò que no entén i que sap gaudir tan anant d'excursió com menjant bé abans de mirar Vent del Pla. L'Iris alegre i pacient, com el vent de Cadaqués que també coneix en Carles López, gaudeix divertint-se i compartint l'alegria. En Carles López, més inquiet que "Los caballeros del zodiaco", i alhora curiós i tranquil, potser ens serviria una "bière" a Paris que compartiríem totes i tots "avec plaisir" en la seva companyia (i la de la Laura que li fa a vegades recomanacions... perilloses). La Sònia, responsable, organitzada, honesta i a la que desitgem que avui li hagi anat molt bé... La Mari Carmen, una marassa optimista amb un fill amb mala pata que té un cor que no li cap. I, finalment, i igual d'important, la Tània Pinilla, la Pini, que observadora i reflexiva és amiga dels seus amics i esperem que així també nostre ben aviat, encara que no haguem visitat ni Honduras ni l'Índia...
Bé, coi, que feu goig. Que m'agradaria fer les coses millor. Que he de marxar. Que fa calor (símdrome Molina). Que és tard i vol ploure (sí, a vegades les frases fetes... ni que parlin del temps...).
Per acabar, recordar les 5 paraules, però sempre pitjor dit, millor si mai les diem... O no. Tanmateix, una mestra mexicana ja ens ha fet reflexionar que de coses bones en fem totes i tots, oi?
Una forta abraçada i gràcies per ser-hi.
I finalment, una mica de paraules sàvies per variar...
Pani
