Sí, l'aula tal com ha quedat després de marxar un grup de persones irrepetible, com ja sabeu. És llei de vida. El primer post d'aquest curs és deia "Gràcies per venir". Han passat dues setmanes -de veritat?- molt intenses. Després de marxar he anat a casa els meus pares, calia felicitar-lo en persona i podia fer-ho. En arribar a casa no hi havia ningú, sembla que he arribat tard al cine, de manera que m'he posat a llegir un preció Diari de Ruta que m'han regalat. Hi ha coses que no es poden ni comprar ni pagar. Jo pagaria per poder-vos tenir davant i agrair-vos el que he llegit. Realment, creiu-me, sou persones úniques i especials. He pogut emocionar-me de nou de forma més... esplaiada. Miro la foto de la classe buida i, sí, s'ha acabat, però -amb permís...- no deixo d'imaginar tota la gent afortunada que us tindrà al costat i com guadireu també de la seva companyia. Penso fer el mateix.
M'agradaria respondre-vos una a una, persona a persona, el que heu posat. Potser ho faci...
Ara, amb permís, vaig a descansar i demà acabaré d'escriure per aqui i de posar unes fotos que tampoc es poden ni comprar, ni pagar, doncs la il·lusió i la companyonia no tenen preu.
Gràcies.
Gràcies.