Una vesprada inoblidable a Girona

Admeto que Girona em te el cor robat. Vaig arribar-hi, potser perquè començaven a quarts de nou del vespre, amb prou temps com per gaudir-ne passejant com després ho vaig fer a la trobaba. Ho vaig confessar públicament a l'Escola Vedruna, on convidat per l'AMPA i acollit també per l'escola, vaig poder reflexionar en veu alta sobre "Comunicar respecte els nostres fill@s: un doble sentit". Les mares i pares que hi van venir em van començar a conèixer primer amb la generosa presentació d'en Pau, el president de l'AMPA. Abans l'Antoni Manyé, el director general, havia presentat l'acte. Tot sembla formal quan més aviat va ser molt correcte per començar a compartir amb els i les presents tot un seguit de reflexions que sembla, per les reaccions, que eren sovint compartides i viscudes. Tenir al costat altres mestres com la Marta, la Laura o en Joan (encara, oi?) també va ser important a l'hora de sentir-me ben acollit.

Vam establir un seguit de premises que cal tenir en compte en parlar, i no pas només amb paraules, amb els nostres fills i filles. El recorregut ens va fer passar per els elements més bàsics de la comunicació, els agents sociabilitzadors, les idees al voltant del fracàs i l'èxit, les paraules que fem i no fem servir, com critiquem i elogiem, la nostra perspectiva sobre el que fem i evidentment la constància que allò que fem... acabarà donant fruit.

Més enllà d'allò fet, em quedo amb la col·laboració d'en David, en Jordi, l'Anna, la Sandra... mares i pares, no recordo tots els noms, que van col·laborar, participar i que, en almenys un cas, s'hi van jugar el coll perquè tot funcionés com estava prevís, permetent també que fos, com és habitual, absolutament diferent a qualsevol altra lloc. I és que, com va recordar en Raúl només començar, totes les persones som úniques i especials. Les escoles i les AMPES, també. Faltaria més. I gràcies per ser així d'úniques i especials.