"Sí que he rebut el missatge.Malgrat la estupenda calor d'ahir el curs pense que va molt bé i desp´res de l joc que férem la veritat és que tenim moltes coses en comú. Sembla que som un grup de persones responsables, que els agrada viatjar i somiar etc. La idea de eixir al jardí o ocupar una aula amb aire condicionat ens pujarà l'autoestima en moments crítics de segur.
Vicen. Fins la vesprada."
Sí, tot just ahir començàvem l'Andreu (un repetidor coherent i afectuós que se sent satisfet amb la família i la feina, i que un dia serà un gran escriptor...), l'Elisabet (relaxada amb la feina ben feta i capaç de convertir la boda d'una bona amiga a Granada en un viatge inoblidable...), la Maria Ángeles (des del sofà amb la seva parella ja no mira Bárrio Sésamo ni despistada i té clar, notícia de periodista, ser mestra, bona mestra...), la Nélida (tossuda i tímida encara que al seu poble de Guadalajara practiqui, a vegades, una de les seves gran satisfaccions sota l'ombre un gran arbre: dormir...), la Sandra (relaxada en el sofà, a Salamanca o no, té clar des de que veia Barrio Sésamo que seria una sola -i gran- cosa: mestra), la Míriam (lluitadora timida amb sensibilitat decorativa i amb unes abraçades de disseny que fan oblidar, amb el temps, qualsevol rancúnia...), l'Anna (alegre, responsable i que dibuixarà contes que faran riure amb carinyo des de una illa blanca...), la Vanessa (una mestra optimista, responsable, sincera i sense complexes que li agrada ballar i riure...), la Vicen (detallista i creativa, capaç de ser florista per recollir sonriures com les dels seus alumnes quan li escriuran llargues cartes d'agraïment per tot el que va cultivar en ells...), la Montserrat (capaç d'anar a Austràlia, gaudir de la natura, la família i el paisatge, i tornar per pintar amb el seu relat uns records inoblidables...), en Marc (capaç de posar-se en el lloc dels altres regalant-nos optimisme i simpatia ja sigui a Guatemala, Finlàndia, Tuníssia o Vic com un astronauta que circumvala la Terra que vol millorar per als seus estimats alumnes), la Sílvia (també des de les alçades pilotarà impacient i alegre el jardí dels seus alumnes fent-los estimar ara els avis que seran mentre tots la feliciten ni que sigui des de Tuníssia...), la Bea Blecua (la nostra primera Bea que passeja puntual i responsable per Jerez dela Frontera mentre és abraçada per les seves nebodes i la cara de li omple d'íntima satisfacció...), la Loli (alegre com la salsa o unes sevillanes pateix pels que estima i li agrada riure, sigui o no a Carcassonne...), l'Olga (extrovertida, balladora, dissenyarà futurs i els ensenyarà a pilotar de forma responsable...), la Natàlia (feliç i afortunada de rebre un petó de la seva filla, emprenadora que escriurà i contarà les millors notícies dels nens i nenes que tindran la sort de conèixer-la...), en Víctor (sensible i molt exigent en fer les coses bé, compromés a conduir pel millor camí els seus alumnes pel rafting de la vida els seus alumnes, sigui a Llavorsí o no...), la Bea Elisabet (un amor a la natura, lluny o més aprop, sincerament carinyosa, pròpia d'algú que no ha nascut estrellada sinó disposada a què els seus alumnes escriguin grans històries amb les seves vides...). la Sonia (esquiant, a peu o a cavall, de forma endreçada i amiga dels seus amics ensenya als seus alumnes l'ofici de viure mentre ens ha convidat a tots a casa seva, això sí, no toquem res -hahaha!-), la Laura (abonada al bicing i a ajudar els altres aprenent cada dia alguna cosa nova ja sigui a Baells, Irlanda, Menorca o Rosa Sensat...).
Bé, ha estat un petit resum del que hem fet avui. Excuseu les inexactituds, els oblits. Simplement una mica de temps per a unes persones que el mereixen. Ara plego per dedicar-lo a casa, que també toca...
Com hem dit cap de nosaltres és millor, ni pitjor. Això no serà mai. Ni sempre. I no hi ha però...
Carpe diem i gràcies per aquesta tarda. I les que vindran.
Nota per a la Vicen -i totes i tots, naturalment-: considereu que ha estat escrit en llapis, i confesso que he esborrat alguna lletra, en el teclat de l'ordinador, no pas en sentiments viscuts... Gràcies.
Amb la Vicen mirant-nos des de València, aquí som úniques i especials tots els que estem: segur. Realment potser serà difícil repetir una trobada amb tothom -la paraula impossible va caure un dia tota despistada del diccionari-. No obstant, d'alguna manera, allò que haguem pogut descobrir o redescobrir de bo dins nostre no deixarà de fer reviure les cares d'alegria i optimisme -nostres, per cert- que veiem en aquestes fotografies -sí, Vicen, tu també, faltaria més, i excusa que avui no sigui més llarg i no ho escrigui amb un llapis dels que tan t'agraden-.
