Postdata

M'agradaria compartir amb tots vosaltres uns escrits de capçalera.

                            IF

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream-and not make dreams your master;
If you can think-and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two imposters just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: "Hold on!"

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with Kings-nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And-which is more-you'll be a Man, my son!


                              SI

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.

                                                  

Rudyard Kipling

Al seu fill John, 1910

(Traducció al català: Josep M. Albaigès)


_________________________________


Si no puedes…


Si no puedes ser pino en la punta de la colina,
sé arbusto en el valle,
pero sé el mejor arbusto al margen del regato.
Sé rama si no puedes ser árbol.
Si no puedes ser rama, sé un poco de césped
y da alegría a algún camino.
Si no puedes ser almizclero, sé tilo,
¡pero el tilo más vivo del lago!
No todos podemos ser capitanes,
tenemos que ser tripulación.
Hay algo para todos nosotros en el mundo,
hay grandes obras y otras más pequeñas que realizar,
y es la próxima tarea la que tenemos que emprender.
Si no puedes ser carretera, sé un sendero;
si no puedes ser sol, sé una estrella.
No es por el tamaño como tendrás éxito o fracaso.
¡Pero sé lo mejor de aquello que fueres!

Anònim