Últim dia? O no. Així que... Bon dia!!!

Avui hem jugat al 3 en ratlla i a estirar la corda. En realitat no exactament... oi? Sí, les coses no són a vegades només el que semblen, i val la penar... remirar-se-les.
Entusiasme, il·lusió, atenció, sinceritat, sonriures, ànims, aplaudiments, abraçades... Bé, avui dijous ha estat novament una tarda ben compartida.
Divedres, 11 de juny de 2008. Últim dia? Bé, perquè ningú pensi que ha de venir dilluns a la tarda. Sí, és l'últim dia de formació compartida, d'aquests dies que hem passat junts escoltant-nos, reflexionant, coneixent-nos...
Amb raó, algú podria pensar que ha estat, el bloc ho pot semblar, una espècie de bombolla allunyada de la realitat on, en condicions ideals, tots ho hem tingut més fàcil per descobrir-nos virtuts, carregar piles i optimitzar, en tots els sentits, la nostra visió de nosaltres mateixos i els altres. Ara bé, a mi m'ha semblat, em sembla, molt real. Tan com m'ho semblen les males notícies, viure aquestes tardes amb vosaltres ha estat i és un fet igualment real, necessari, oxigenador...
Si alguna cosa hem après pot ser donar la mateixa importància, com a mínim, a les bones experiències que a les que no ho són tant, a les qualitats moltes que tenim que als defectes que també tenim. I, sense sentir-nos de cap manera millor ni pitjor que ningú, potser el que sentim és que hi ha coses al món, petit o gran món, que només pot fer cadascuna de nosaltres -plural femení...èticament correcte-, com d'altres esperem que les facin d'altres persones com només elles poden.
Últim dia? M'agrada pensar que cada dia és el primer dia de la resta de la nostra vida, així que tan de bo l'aprofitem perquè altres també descobreixin que són, com nosaltres, úniques i especials.



Nota final: i a més, tinc la nevera plena de nous post-it, i és que el bo d'estimar-se és que estimes encara més i amb més llibertat els altres agraint-los i fent-los veure tot el que són capaços d'ensenyar-nos. Quin món tan meravellós! Gràcies per ser-hi!