dimarts, 15 de juliol del 2008

Difícil de repetir, fàcil de compartir


Amb la Vicen mirant-nos des de València, aquí som úniques i especials tots els que estem: segur. Realment potser serà difícil repetir una trobada amb tothom -la paraula impossible va caure un dia tota despistada del diccionari-. No obstant, d'alguna manera, allò que haguem pogut descobrir o redescobrir de bo dins nostre no deixarà de fer reviure les cares d'alegria i optimisme -nostres, per cert- que veiem en aquestes fotografies -sí, Vicen, tu també, faltaria més, i excusa que avui no sigui més llarg i no ho escrigui amb un llapis dels que tan t'agraden-.
No els he escrit encara, però a la nevera mental tinc alguns post-it que em fan sonriure cada matí. I les persones que estimo que tinc al costat en surten guanyant. I fins i tot el quiosquer, que a vegades no està gaire d'humor, em va sonriure. Així que gràcies per ensenyar-me els vostres post-its...
En, és clar que són fotos... úniques i especials -amb els ulls, mirant amb el cor, podem fer les coses úniques i especials: quina qualitat tan meravellosa per compartir que tenim...-.
Bon estiu!!!