divendres, 3 de juliol del 2009

El valor de l'anell i bon cap de setmana!!!

La veritat és que, seguint la crònica metereològica, el temps ens ha respectat prou i el nombre de ventalls i fulls que es mouen generosament a les vostres cares ha estat avui menor (fins aquí en Tomàs Molina).


Avui ha estat un dia de qüestionaris d'autoestima. Que si el grau d'autoestima, que si les màscares que fan (i fem) servir a vegades, que si factors predisponents... Bé, que ja està, que ja ha arribat el cap de setmana i fa una estona que ens hem separat. M'ha agradat veure-vos en cercle i presentant-vos amb algunes de les vostres qualitats -sí, ja sé, si no estàs acostumat es confon amb una sessió d'AA.AA, oi José Luis?-. Però m'ha agradat la foto del moment. I penso que també l'heu vista per la cara que posàveu en marxar -o era perquè marxàveu... hahaha!-.

Quan hem reflexionat amb el conte del Valor de l'anell ja hem vist que cal que no deixem a qualsevol que ens valori: les persones som massa valuosos per permetre que ens valori el primer que obri la boca o ens faci una mirada. A vosaltres ja no cal que us ho digui: valeu una fortuna -estic pensant en vendre participacions...-. De debò que tinc moltes ganes de passar un bon cap de setmana en família -el passaré, i molt bo-, i confesso que també tinc moltes ganes de tornar-vos a veure aquest dilluns. Ja arribarà. De temps en tenim, oi? Ara caldrà aprofitar-lo bé fins que arribi aquest dilluns...

El tema del bloc espero que hagi quedat més clar, la veritat és que agrairé que hi escriguiu. No faré diferències si sou del més de gener o del mes de desembre o altre, ni tampoc si heu nascut el tres (com els tres mosqueters del dia 3), el 30 o entremig -fer grups amb la diagonal al passadís ha estat bé...-.

Realment sou i formeu un grup potent, i sabeu perquè? Per què hi és una persona com tu que ara estàs llegint. Creu-me (l'única mentida que he dit avui és la de tenir dilluns nevera amb begudes i aire condicionat -ho sento Rosa i companyia...-).

Bon cap de setmana i passeu-ho moooooooooooooolt bé!!!!

Pani
PD: dilluns només persones úniques i especials a classe (=qualsevol que ja ho hagi descobert: tothom ho és, no tothom ho sap...).
Aquí la versió del conte amb música (si no us agrada, treieu la música i en paus...hahaha!).


I per aquí una versió del conte... sense paraules... i amb música

I vam començar a parlar d'assertivitat (gràcies Carles per la col·laboració, la veritat és que tenim bons actors i actrius per aquíl...). Aquí teniu una molt bona explicació...


2 comentaris:

Sara ha dit...

Com en el conte de l'anell són nosaltres els únics que ens hem de valorar, els únics que sabem com sentim veritablement, com ens afecten les coses, els desigs que tenim, la força amb que podem enfrontar un obstacle. Els demés poden opinar, peró no hem de veure aquesta opinió com una veritat absoluta que pugui influir sobre els nostres sentiments i la nostra manera de fer.

Pani ha dit...

Doncs Sara, em sembla molt interessant i comparteixo el que dius. Realment, com diu la història, no li hem de donar a qualsevol el privilegi d'opinar sobre nosaltres: només una persona experta pot fer-ho. Personalment interpreto per persona experta una persona que ens estima, aprecia i valora. No és poc...