Sí, avui ens arriba el Tour de France, i això em fa donar voltes (tours) a una idea. Perquè no donar-vos una volta per aquest blog, comentar les etapes volants que ens haguem saltat, o llegir algun comentari d'alguna companya o company en una contrarellotge (escriure aquí vol dir triar escriure aquí, i això vol dir dedicar un temps aquí, i per tant, no a una altra cosa: ja vam cridar prou fort NO l'altre dia...). De fet, el recorregut us asseguro que val la pena, i sobretot en els comentaris.
Quan acabeu de comentar-los, arribeu a aquest post, que és com haver agafat el pilot dels corredors que anaven més endavant. Com hem vist el dia del picnic en el Laberint. El més important no era arribar els primers ni els últims, sinó arribar junts...
Espero que arribem junts aquí aquest dijous i, si pot ser, sense dòping...
[Que cal llegir tots els post des de l'1 de juiol fins a aquest, i escriure en aquells que volem: jo els vaig escriure per a tothom, i sé d'algú que no dubtarà també a escriure-hi}.
En aquest post, ja seria comentar com va el curs i si hi ha alguna demanda de millora, encara som a temps...
Una fortíssima abraçada i fins divendres!
I un mica de música per veure que tothom és unic: no hi ha ningú com tu...
22 comentaris:
Per mi el curs va molt bé. Em fa pena haver-me hagut de perdre la sessió d'ahir. Veient les fotos es veu que va ser divertit.
I ara com ha dit la Marisa a un altre comentari potser seré una mica cursi. Aquest curs m'ha ajudat a veure'm a mi mateixa d'una altra manera. No sóc perfecta, i no ho prentenc ser, però sí sóc única i especial amb tot lo que això comporta, positiva o negativament.
Ens veiem demà
Hola a tothom!
Com va el dia? Plovent molt eh...!
Bé, doncs, fent un comentari sobre el curs, la valoració és molt positiva.
Tot el que hem fet i treballat m'ha servit per ajudar-me a veuren que jo també sóc únic i especial :)! Tots/es ho som :D! I això fa pujar l'autoestima, les ganes de venir al curs, les ganes de relacionar-te amb la gent, de fer feliç a les altres persones...! Perquè donar un somriure i una abraçada a la gent que tenim és fàcil i molt enriquidor.
Del Pani destacar la seva actitud. És difícil de definir. Sempre tant proper i detallista amb tots/es, sap què dir-te en cada moment per fer-te sentir especial i quines bromes pot fer amb cadascú... Crec que a poc a poc ens has anat contagiant aquest optimisme. La veritat, no sé si a vosaltres també us ha passat, m'han vingut ganes que sigui ja setembre per transmetre als nens/es aquest actitud tan positiva. (Però de moment visca les vacances eh!! jeje)
D'altra banda, i com a propostes pel curs, un parell de comentaris.
Crec que estaria bé que féssim i compartíssim un recull d'activitats per treballar tot el que hem fet a l'aula. És a dir, el recull d'activitats per treballar la confiança, les pors, l'autoestima...
Jo tinc un petit dossier amb activitats, on surten algunes de les que hem fet, que m'agradaria compartir amb tots i totes. Estan classificades per temàtica: autoestima, acolliment, confiança...
D'altra banda a veure si el Pani ens pot orientar sobre on seguir fent cursos durant el curs per seguir treballant el tema de l'educació emocional, que personalment m'interessa molt.
Una forta abraçada per tothom i fins demà
Tranquil·la Noemí, el consol és que segur que vas aprofitar bé el temps, oi? I, repeteixo, de cursi, res de res. Sincerament, i ja he llegit també en Carles C., començo a creure que sí esteu descobrim el que ja éreu abans de començar: únics i especials.
Gràcies Carles per les teves generoses paraules. Les propostes que fas caldrà parlar-les entre tots si voleu aquest divendres, em semblen una excel·lent idea!
Sobre educació emocional et serà senzill trobar algun curs, en parlarem!!!
Una abraçada (m'encanta donar-les -i he descobert que quan les dones... les reps... hahaha!).
Hola a totes i a tots, m'estreno comentant aquest blog amb un conte que fa molt me'l van explicar i em va funcionar en un moment determinat de la meva vida. Així que, penso que al introduir-lo aquí puc ajudar a d'altres persones, siguin els meus companys o amis del meus companys. Gaudiu d'una bona lectura (a mi m'encanten les hitòries amb sentit)
¿Sabes cuánto vales en realidad?
Alfredo, con el rostro abatido de pesar se reúne con su amiga Marisa en un bar a tomar un café.
Deprimido descargó en ella sus angustias...que el trabajo, que el dinero, que la relación con su pareja, que su vocación...todo parecía estar mal en su vida.
Marisa introdujo la mano en su cartera, sacó un billete de 50 dólares y le dijo:
- Alfredo, quieres este billete ?
Alfredo, un poco confundido al principio, inmediatamente le dijo:
- Claro Marisa...son 50 dólares, quién no los querría ?
Entonces Marisa tomó el billete en uno de sus puños y lo arrugó hasta hacerlo un pequeño bollo. Mostrando la estrujada pelotita verde a Alfredo volvió a preguntarle:
- Y ahora igual lo quieres ?
- Marisa, no sé qué pretendes con esto, pero siguen siendo 50 dólares, claro que los tomaré si me lo entregas.
Entonces Marisa desdobló el arrugado billete, lo tiró al piso y lo restregó con su pie en el suelo, levantándolo luego sucio y marcado.
- Lo sigues queriendo ?
- Mira Marisa, sigo sin entender que pretendes, pero ese es un billete de 50 dólares y mientras no lo rompas conserva su valor...
- Entonces Alfredo, debes saber que aunque a veces algo no salga como quieres, aunque la vida te arrugue o pisotee, SIGUES siendo tan valioso como siempre lo hayas sido...lo que debes preguntarte es CUANTO VALES en realidad y no lo golpeado que puedas estar en un momento determinado.
Alfredo se quedó mirando a Marisa sin decir palabra alguna mientras el impacto del mensaje penetraba profundamente en su cerebro.
Marisa puso el arrugado billete de su lado en la mesa y con una sonrisa cómplice agregó:
- Toma, guárdalo para que te recuerdes de esto cuando te sientas mal...pero me debes un billete NUEVO de 50 dólares para poder usar con el próximo amigo que lo necesite !!
Per cert, el curs penso que va molt bé i m'agrada molt, ja que em desvela coses de la vida que m'agrada saber i la importància que tenen el fet de tractar-les com són.
A més m'agrada la dinàmica que porta tot el grup.
Ah! i jo recomano la canço de Mecano: "Mujer contra mujer" (La lletra es preciosa)
Petonets!!
Hola companys/es!
Tres coses. Primer que m’ha agradat molt la història de l’Aida. Segona, que com al Carles C., a mi també m’han vingut ganes de començar l’escola per poder aplicar el que em aprés: l’actitud positiva, evitar dir per sobre de tot les paraules prohibides, la importància de dir el nom dels alumnes, de dir un elogi, del contacte físic (les abraçades eh, no sigueu mal pensats)... I tercera, m’ha sorprès molt l’actitud del profe; la capacitat de transmissió; l’entusiasme amb què ha impartit cadascuna de les sessions fent participar a tot el grup, fent-nos sentir únics i especials perquè és el que som, el que passa es que no ho sabíem (intentaré no oblidar-ho); la manera d’enfrontar-se a la feina, a la vida en general tot i les adversitats que ens ha explicat. Em fa vergonya dir-ho, però posats a ser sincers, ha hagut moments en què m’he emocionat i he hagut d’aguantar perquè no se m’escapés la llagrimeta (jaja, sóc una mica tova que hi farem). En definitiva, espero que, quan sigui gran, més gran, sigui capaç de deixar cada maleta al lloc que pertoca i mantenir una actitud positiva i de confiança envers als alumnes, als altres i la vida en general.
Fins dilluns i que passeu un bon cap de setmana!
Hola a tots! Sóc la Rosa B., no faig cap comentari personal sobre el curs, doncs considero que la meva opinió és evident.
Ja que som companys de camí en aquest laberint de l'autoestima, vull compartir amb vosaltres dites poètiques que per alguna raó m'agraden i m'acaronen amb les seves paraules.
-de Pablo Neruda (20 poemas de amor i una canción desesperada):
"Inclinado en las tardes tiro mis tristes redes a tus ojos oceànicos.
Allí se estira y arde en la más alta hoguera mi soledad que da vueltas los brazos como un náufrago.
Hago rojas señales sobre tus ojos ausentes que olean como el mar a la orilla de un faro..."
-de Rabindranath Tagore:(present d'enamorat i trànsit):
"Si tenia el cel amb totes les seves estrelles i el món amb les seves riqueses sense fi, demanaria més encara; però m'acontentaria amb el més petit racó d'aquesta terra si només ella fos meva."
-de Jaime Gil de Biedma:(Antología personal):
NO VOLVERÉ A SER JOVEN
"Que la vida iba en serio
uno empieza a comprender más tarde
_como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer,morir,
es el único argumento de la obra."
Molts petons a tots i totes, fins demà.
Aida, gràcies pel conte. Preciós i me l'apunto amb el teu permís per fer-lo servir quan calgui...
Sobre mujer contra mujer em quedo amb la part de la lletra que diu
"Una opina que aquello no está bien
la otra opina que qué se le va a hacer
y lo que opinen los demás está demás."
I la dinàmica no seria la mateixa si faltés cap de nosaltres. Tothom importa, tothom s'ha de sentir important -com a l'aula qualsevol alumne té dret a sentir-se al costat dels altres...-.
Marisa, endavant amb els bons propòsits i segur que al setembre xalaran els alumnes un altre cop amb vosaltres! I gràcies per una valoració que ens guanyat entre totes les persones que fem el grup, i tu també, faltaria més.
Rosa, tens molt de gust per a triar textos, i aviat un post parlarà del tema. Sobre el poema del massa poc valorat i conegut Gil de Biedma comentar -afegir seria un crim davant les seves acurades paraules- que podem envellir sàviament en la joventud a base de renunciar a deixa empremta i marxar entre aplaudiments. Quan la teva felicitat passa per gaudir aplaudint els altres... ens fem grans.
Petons a totes tres, gràcies i molt bon cap de setmana!!!
Hola a tots/es!!!
Per mi el curs va molt bé, totes les sessions que em fet m'han ensenyat coses importants que espero no oblidar i poder aplicar a la vida i a l'escola. Gràcies per ajudar-me a apreciar que tots som únics i especials!
Volia compartir amb vosaltres un regal que em va fer una persona i que per mi es important.
Aquí el teniu:
"El mirall de la veritat es va trencar a bocins en l'origen, en fragments molt petits.
Tanmateix cada un d'aquests trossets recull una part molt petita de l’autèntica llum"
Cadascun de nosaltres en té alguns trossets, no creieu?
Fins demà!
Jara, acabo de veure brillar el teu bocí...
Gràcies per compartir-lo amb nosaltres!
Sou un grup molt creatiu, oi?
Dóna les gràcies de la nostra part a qui t'ha (ens ha) fet el regal.
Si és certa la frase “com millor s’apren és experimentant”, en aquest curs aprendrem molt. El que més m’agrada és que cada dia en Pini és capaç de crear un ambient d’alló més únic i especial, sort que quan acabem les activitats sempre ens fa el resum i ens recorda que això és el que podem fer amb els nostres alumnes. En aquest moment aterrem a la realitat però una mica més forts i segurs.
Hola Pilaaaaar!
Només llegir-te segur que ja imaginàvem el teu sonriure. Saps, amb el que poses tu o altres me n'adono més del que fem i de si anem per on hem d'anar i... no anem malament, no...
Per cert, la Pini és la Tània, jo sóc en Pani... hahaha!
Bé, he rigut molt en llegir-ho i estic segur, amb l'autoestima que gastem, que també tu riuràs, oi? (no serem els únics...)
Un petonàs compartit amb el grup!
Hola a tots i totes, primerament...gràcies Pilar pel teu "Pini" enlloc de "Pani"..jajajaja...ja que jo també intento cada dia "crear un ambient d’alló més únic i especial" :)(encara que no ho creieu sóc moooooooooooolt tímida i em costa moooooooooooooolt parlar)...Amb aquest curs he recordat quelcom que feia un temps tenia una mica oblidat...que jo sóc ÚNICA i ESPECIAL.
Del curs jo també estic aprenent un munt de coses i agafant mil idees per posar-les en pràctica a les aules..Però sobretot hi ha quelcom que dia a dia em ve al cap i del que n'estic molt segura...cal tenir "confiança en un mateix i en els altres, per assumir i prendre riscos ("com els de caminar a cegues deixant-se guiar") i per tant, cal ser valents a l'hora de prendre decissions ("cap aquí o cap allà")...tot i que de vegades....buffffffffff!!! es fa molt difícil!!!!.
Petons i abraçades i fins demà!
Pini
Paniiiiiiiiiiiiiiii, dic... Piniiiiiiiiiiiii!!!
Una alegria llegir-te també per aquí. Ets gran Pini (a més d'única i especial, és clar... hahaha!).
I em quedo amb això de ser valentes en prendre decisions. No hem de tenir por... d'encertar!
Petons i fins demà!
M'han agradat molt el conte de l'Aida i les dites de la Rosa B i la Jara.
Jo, us convido a escoltar la lletra de "Tots som súpers", és del Pati Pla, del Clup Super 3, la conec perque tinc dos supers a casa, i és una cançó que als nens els hi agrada i a mi també. Podem posar-la als nens per comentar-la a classe.
Al curset li va que ni pintat,especialment el troç que diu:
Només et cat saber que ets especial,
ets únic i com tu no hi ha cap. Mira a dintre teu a veure que hi veus.
Pani, has d’estar content pel que estàs aconseguint en el curset. Felicitats , ets únic, i també especial, com tot el grup.
He pensat que serà millor copiar-vos la lletra sencera de la cançò, segur que la coneixeu, Oi, súpers?
TOTS SOM SÚPERS
Som la barreja de molts ingredients,
com la recepta d’un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial
ets únic i com tu no hi ha cap.
Mira a dintre teu a veure què hi veus.
Tots som súpers, tots som grans.
siguem petits o gegants
tots som tan originals,
no en trobareu pas dos d’iguals.
Mira a dintre teu a veure què hi veus.
Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
També hi pots trobar un tros d’entrepà,
un pot de colors ple de somnis i pors,
guardada en el cor la clau de l’amor
i gotes d’orgull per fer brillar els ulls.
Hola a tots i a totes!
Ja sento desde casa la tornada del Tour!
Pel que fa al curset, voldria dir que em sap molt de greu que només quedin tres dies per que acabi. Com vas dir el primer dia, Pani, un dels teus objectius del curs era que no volguéssim que acabés, doncs ho has aconseguit. Felicitats!!
Com ha dit en un comentari l'Iris, jo també trobaré a faltar venir cada tarda i compartir experiències, sentiments i emocions amb tots vosaltres. M'he sentit molt còmode i a gust. Gràcies a tots i totes, i especialment a tu, Pani, per fer les sessions tan dinàmiques, amenes i sobretot per recordar-nos que la nostra essència és única i especial.
Per cert, jo també estic interessada com el Carles C. sobre cursos d'educació emocional o similar. Imparteixes més cursos, Pani?
Per acabar us recomano el llibre de Jorge Bucay "Déjame que te cuente". Pels qui no l'hagueu llegit, és una autèntica joia que tothom que vulgui alimentar l'ànima hauria de llegir. Jo també sóc fan de Bucay, Pani.
També us recomano la cançó "Camins" de Sopa de Cabra. Sobretot l'estrofa que diu "mai és massa tard per tornar a començar..." A mi m'ha ajudat en moments de la vida.
Ens veiem aquesta tarda!
Petonets.
Rosa, la cançó dels súpers està molt bé i a més es pot treballar amb els nens (se la saben i a sobre els agrada), mira m'has donat una idea: posar akesta cançó x treballar que tots són únics i especials!!!!
Volia aportar dues frases que m'agraden molt:
La primera sobre k ens hem d'atrevir a lluitar per allò que creiem:
"Salta aunque nadie te comprenda, por encima de cabezas huecas, salta como un gato, tu no eres un pájaro enjaulado!"
De la cançó "Salta", del disc "Pájaros en la Cabeza" del grup Amaral.
La segona continua alimentant la idea de que tots valem molt:
"La frágil existencia milagrosa y casual, la vida más pequeña vale mil veces más que la nación más grande que se invente jamás".
De la cançó "Europa VII", del disc "A las 5 en el Astoria" del grup La Oreja de Van Gogh.
Hola a tots/totes!
Ahir vaig trobar a faltar anar al curs, estic aprenen molts conceptes importantísims sense adonar-me.M'he adonat que a part de que tothom té coses bones, tothom és únic i de la importància de l'autoestima i el positivisme, que una assignatura pot canviar molt depenen del mestre que l'imparteix, es pot treballar el mateix però l'actitut i manera de fer del mestre és importantísim. Mai m'hagués imaginat que el curs tindria la dinàmica que té i que agafariem confiança amb tots els companys de la classe. Graciès Pani
Hola a tots i totes!
Jo us recomano per la gent de infantil i primària un conte "quatre petites cantonades de no res" us l'explicaré breument:
Són una colla d'amics tots són rodons, però un dels amics es de forma quadrada. Després d'una estona de jugar decideixen anar a casa dels amics rodons. Es llavors quan es troben que l'amic quadrat no hi cap per la porta de la casa perquè la porta és rodona.
Comencen a buscar solucions; que es doplegui, tallar-li les cantonades...etc, Però al final veuen que no l'han de canviar, que ell és així, únic i especial. Finalment troben una altra solució: tallar quatre petites cantonades de no res a la porta.
Fins ara!!!!!
dissabte ja escriure els meus comentaris el jose luis m'acaba d'ensenyar com fer-ho
Rosa, totes som súpers! ("No hase falta desir nada más" que deia en Schuster) Hahaha!). M'ha encantat revisitar la lletra. No hi havia caigut, ostres!!!
Marta, si t'agraden els camins, i tenint en compte quin dia és dilluns... mira en el post d'avui...
Marta, encara que no sigui el teu aniversari... dues tasses (musicals)!!!
Niomar gràcies a tu, que fins i tot ens portes contes per aprendre a acceptar-nos millors els uns als altres...
Lorena... genial el conte, me l'apunto com tantes coses que m'esteu ensenyant un dia i un altre a base de compartir (i ja estem en contacte en el facebook... hahaha!).
Realment, ostres quin grup de gent única i especial!!! És un orgull conèixer-vos!
Publica un comentari a l'entrada