Avui hem començat recordant que les dificultats que trobem a la vida les podem intentar superar de diverses maneres (com el llistat de factors que ens ajuden a millora l'autoestima a la pàgina 17 del dossier). Ara bé, n'hi ha una de bàsica que es desenvolupa amb l'autoestima: la confiança
Com bé ha dit un grup avui a l'activitat: "Hi ha coses a la vida que només pots fer tu". Afegiria que bàsicament una: viure la teva vida.
Són tantes les coses bones que podem fer amb i durant la nostra vida que les nostres errades i decepcions només han de ser un parèntesi de reflexió per a seguir voler fent les coses tant de bo com poguem. I sobretot les que només nosaltres podem fer. Ningú, ningú, ningú pot fer les coses com nosaltres perquè no hi ha ningú com nosaltres. Tots som diferents, i un cop oblidem allò de millor o pitjor ens adonem que som realment persones úniques i especials.
Avui hem relatat amb els dos cercles caps de setmana i viatges feliços. Tots eren igualment meravellosos i, en canvi, ni tenien la mateixa destinació, ni es van fer en el mateix moment ni, el més important, tenien els mateixos protagonistes. El que tenien en comú és que eran fets per persones que poden creure que són úniques i especials. Tothom ho és. Simplement no tothom té la sort de saber-ho i viure-ho.
El grup va agafant cos. I realment quan més coses comencem a saber les unes de les altres, més grup som.
Fins demà i, com en el conte dels dos viatges, allò que trobarem té a veure prou amb allò que esperem trobar...
Una abraçada circular (i dimecres 8, berenar al laberint d'Horta!!!).
Per cert... coneixeu algú?
L'àlbum de fotos
 |
| Cercles d'autoestima |
16 comentaris:
Bueno sembla que inaguro els comentaris del bloc.
Només dir que m'està agradant el curs i que no em fa mandra anar-hi, tot i la calor i tot i ser per la tarda, i això ja és molt a dir al seu favor.
Ara comencem a semblar un grup i sembla que ens coneguem de molt de temps i encara no fa una setmana de la primera classe, això vol dir que estem treballant molt encara no ens ho sembli.
Fins demà,
NOEMÍ
Hola a tothom!
Avui veient la història dels dos viatgers m’he recordat d’una frase d’Albert Sánchez Piñol que diu: El paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins. Crec que te relació amb la història d’avui i la volia compartir amb vosaltres. Gràcies per llegir-me i fins demà! (Vaig avançant la feina de dijous, jaja)
Marisa
Noemí i Marisa... gràaaaaaaacies!!!! Hi algú a l'altre cantó... hahaha!
Bé, la veritat és que m'alegren els vostres comentaris. Penso Noemí que sí que sembla ja fa dies que ens coneixem, i penso que és bo.
Marisa, es nota que faràs anys divendres (hahaha!) i ja vas citant autors de "Pell Freda" (tot i que la cita no és del llibre, oi?). Interessant frase: dóna força joc.
Bona nit i segur que s'animaran d'altres... (i gràcies).
Hola..jo també m'he animat...
Què us semblen aquestes parules de CHARLES CHAPLIN?...Llegint-les tinc la sensació d'estar escoltant en Pani...
"La vida es una obra de teatro que no permite ensayos...
Por eso, canta, ríe, baila, llora
y vive intensamente cada momento de tu vida...
...antes que el telón baje (...)
¡Sonríe!
más no te escondas detrás de esa sonrisa...
Muestra aquello que eres, sin miedo.
Existen personas que sueñan
con tu sonrisa, así como yo.
¡Busca!
Busca lo que hay de bueno en todo y todos.
No hagas de los defectos una distancia,
y si, una aproximación.
¡Entiende!
Entiende a las personas que piensan diferente a ti, (...)
¡Cree! ¡Espera!
Siempre habrá una salida,
siempre brillará una estrella.
Oye...
Escucha lo que las otras personas
tienen que decir, es importante.
Sube...
Haz de los obstáculos escalones
para aquello que quieres alcanzar.
Mas no te olvides de aquellos
que no consiguieron subir
en la escalera de la vida.
¡Descubre!
Descubre aquello que es bueno dentro tuyo.
Procura por encima de todo ser gente,
yo también voy a intentar.
¡Hey! Tú...
(...)
Yo preciso decirte que... TE ADORO,
simplemente porque existes.
FINS DEMÀ!
Pini
Hola a tothom!
Ja havia entrat al blog i avui m'he animat a comentar!
Trobo que està molt bé aquest espai per anar recollint una mica les experiències que anem vivint en cada sessió.
De la sessió d'avui destacar com hem rigut en l'activitat dels cercles on ens explicàvem "la vida" els uns als altres. Crec que cada cop tots/es ens anem sentint més únics i especials!
Bona nit i fins demà
PD: Ens podríem posar una mica d'acord sobre què porta cadascú al "picnic-berenar" de dimecres, per no portar tots els mateix.
Disculpeu, m'he deixat de firmar el darrer comentari,
Carles C.
Holaaaaaa!!!
Jo també em quedo amb lo bé que ho hem passat i el que hem rigut intentant explicar a l’altre allò que ja no recordàvem…jijiji
La veritat és que no pensava que podria treure tant d’aquest curset el dia que vaig apuntar-m’hi, a més d’aprendre, podem treure grans companys/amics, que per cert ja ens coneixem bastant uns als altres.
Ah! Per dimecres jo m’ofereixo a portar-vos el meu browni!!!!!
Lorena
Ostres, comença l'allau. Fantàstic.
Pini, gràcies per dir-me Charlot, no serà pel bigotet... hahaha!
Realment les paraules d'en Chaplin va molt bé pel que estem fent. Les desconeixia i ara penso compartir-les com has fet. Hem recorden una mica allò del Carpe Diem que tan m'agrada...
Carles, em sembla genial el que dius també. L'activitat dels cercles ha estat bé, i quan hi veieu les fotos... ja em direu.
I si a sobre comentes que alguns comenceu a sentir-vos (ja ho éreu, ara us hi sabeu) persones úniques i especials... és que alguna cosa començo a pensar que estem fent bé...
Del picnic del Laberint em sembla genial també que proposis organització: endavant! I pel que veig ja tens la primera voluntària, la Lorena, que portarà el seu meravellós Brownie. Clar que la Lorena ja ha portat el seu primer dolç en comentar que el curs li està millorant les seves expectatives. Bé, bon senyal, i espero que no sigui l'única... hahaha!
Una fortíssima abraçada i... bona nit!
Hola! corre,corre que s'escapa l'autobús!!!!, he trobat una dita que s'escau per escriure aquí:
"Todo lo vivo experimenta un cambio continuo. Està en nuestras manos comprenderlo, aceptarlo y favorecerlo como una oportunidad de evolucionar y renovarse." De la revista Cuerpo y Mente.
Fins ara!!! Sonia, Marisa, Tania, Jose Luís,Pilar, Rosa, Marta,...
Rosa Ballestero.
Bona aportació, Rosa. Canviar per millorar...
Gràcies i marxo que dintre de mitja hora he de ser... amb vosaltres!!! hahaha!
Hola a tothom! bé, jo ja començo a fer els deures... Respecte a allò de canviar per millorar, jo sempre tinc present dues frases que crec que són encertades, encara que no sé o no recordo de qui són. La primera la vaig aprendre en una assignatura de Sociologia, que deia: "Sense el caos no hi ha evolució". I l'altra me la va dir un amic italià: "se non uccide fortifica" (si no et mata et fa fort).
Penso que són bastant clares, no? tots tenim problemes però si no en tinguessim no canviariem, ni n'aprendriem, ni evolucionariem! -no rotllo Pokemon, sino personalment-. Al menys jo ho crec així!
Que vagi bé la tarda o el matí a aquells que ho llegiu, i a la resta ens veiem demà!
El que diem en català és que el que no mata, engreixa... Bé, les teves paraules no maten, però si engreixen l'intelecte i el bon rotllo, Carles.
M'agrada la teva visió dels problemes com una oportunitat de millora...
Una abraçada per a tu i el teu amic italià!
Quin crack en Niccolo Paganini.
Només un cometari:
Deien que era el violinista diabòlic, perquè amb la seva tècnica deixava a tot el públic de l'època fascinat, i la gent pensava que hi havia alguna influència diabòlica sobre ell.
Les seves mans estirades mesuraven 45 cm.
(***)
Efectivament Tània, i el més extraordinari d'ell, a banda d'aquests 45 cm, era la fe que tenia en el que era capaç de fer amb esforç, constància i coratge. Clar que aquí certament, i més en aquella època, molta gent hi veia la mà del diable... (Quants n'hi ha que van acabar cremats per defensar ser diferents: el més absurd de l'assumpte és que tothom és diferent...).
Hola!!
Que divertit això de les fotos i els comentaris. La veritat Jordi, que a alguns ens vas enganxar in fraganti!!!
Va ser una activitat molt curiosa, no l'havia fet mai i al principi estava una mica descol•locada amb tot el que s'havia de fer... que si explicar el teu cap de setmana, després escoltar el del teu company, recordar el cap de setmana del teu company perquè després l'havies d'explicar a un altre company, després d'explicar-lo recordar les preguntes que et feien sobre el cap de setmana del teu company i per si tot això fos poc explicar-li a la persona en qüestió el que t'havien explicat sobre el seu cap de setmana, estressant però divertit, molt divertit.
També vull comentar que la història dels dos viatgers em va resultar molt interessant i em va fer reflexionar sobre el que passava al meu voltant. Les coses potser no passen realment com tu creus, sinó que simplement és com tu ho veus i com afrontes les coses i els canvis.
Bé, com ens agrada recordar... jo vaig posar la càmara de foto, però les cares són vostres i vostres i de cadascú allò que va sentir, sent i sap que és.
Gràcies, això sí, per compartir una meravellosa part del que sou!
Publica un comentari a l'entrada