A dos dies d'acabar el curs (sembla mentida, les tortures també acaben... hahaha!) ens arriba aquest cap de setmana en què hem de seguir insistint a dir coses positives a algunes persones properes ("saps que estic molt contenta de ser la teva... filla, amiga, mare..."), penjar un post-it a la nevera amb una frase que ens positivi i, no ho he dit, buscar una qualitat nova en alguna persona del nostre voltant ("Saps que no m'havia fixat que ets/fas/tens tal cosa molt/prou bé").
La identitat dels nostres alumnes és en fomació, com la nostra és encara en moviment, si bé ja és més ben definida. Tenir un sistema positiu de creences ajuda a créixer, a viure i conviure. Conèixer i controlar els nostres prejudicis i afavorir que els nostres alumnes no en tinguin masses... també ajudarà (allò que comentàvem dels arxius ocults del sistema operatiu...).
Ha estat fantàstic cantar-li el feliç aniversari a la Marisa (podíem haver trucat també la Tània i cridar-li "Viva los novios" o a la Núria i preguntar-li què tal la mainada pel Cosmocaixa...).
Ens queden dues sessions i molta cosa a fer. Bé, farem el que podrem. Farem el que tinguem temps. Tindrem temps per a fer. Decidirem aprofitar-lo, oi?
Diumenge obriré un post per a posar escrits, cites i o els versos que us agradin (no dic que més us agradin, simplement els que us vinguin al cap, al llibre o al Google... hahaha!).
Petons, repeteixo l'abraçada d'avui i bon cap de setmana!
Si fos alumne vostre ja tindria més d'un motiu per escriure-vos...
La Srta. Anna I En Joan Carles
View more presentations from jpani.
Us poso també el conte del buscador de Bucay (i en sentir-lo m'he autoconfirmat que avui no l'he explicat prou bé, ho sento). Gaudiu-ne totes i tots que val la pena (i, amb permís, és un regal per a la Vanessa, que fa anys dilluns i no li podrem cantar per telèfon i sorpresa la cançó d'aniversari...).
I sempre tindrem...
I saltem sense por a ser lliures com la Marta ens suggeria...
A més de valorar la vida per sobre de qualsevol cosa: a viure!!!
4 comentaris:
kina gràcia!!! has posat a Amaral i a la Oreja x aki!!! k guai! Gràcies Jordi!Ah! i ja se m'estan acudint moltes frases, cites... x escriure x aki...
Molt encertades aquestes cançons, m'encanten!!
Jo us recomano "Alegria" del Circ du Soleil, cada vegada que l'escolto se'm posa la pell de gallina i és com si m'injectessin un munt d'energia. A més a més, he comprovat que als infants també els hi agrada molt.
Ahir no vaig poder assistir a la classe perquè estava al Cosmocaixa veient com uns nens/es de 5-6 anys s'ho passaven pipa investigant, descobrint coses noves... I tot i que us vaig trobar molt a faltar (amb la mà al cor), va ser super gratificant veure com als nens/es els hi brillaven els ulls d'il·lusió.
Aquest curs se m'ha fet realment curt, i no tinc gens de ganes d'acabar-lo perquè m'hi he sentit tan i tan bé... A més a més, he après a valorar coses que potser abans ni tan sols veia. I us asseguro que tot el que m'heu ensenyat cadascú de vosaltres m'ha fet crèixer com a persona i com a mestra... em moro de ganes que arribi setembre i poder transmetre tot el que en aquests moments tinc a dins.
Però bé, encara ens queden dos dies d'"autoestima i salut emocional" i els hem d'aprofitar al màxim!!
Així que molt bon cap de setmana, i fins dilluns!!
Marta i Núria, sou, sou... com ho diria...? Ah, sí! UiE!!! Hahahaha!
Bon cap de setmana!!!
I que xuliiiiiiiiiiii, aquest espai és molt bonic ;)))) a més ara amb aquestes cançonetes...
Genial, gràcies, intento pensar-ne alguna altra.
Un somriure!!!
pd: per cert, recordo quan vaig llegir, per primera vegada, el conte del buscador que vaig pensar... i quin conte tan trist... i la veritat és que ho és, però al final el missatge que dóna és genial.
A viure i a aprofitar els petits moments que dóna la vida!!!
Publica un comentari a l'entrada