Avui hem estat parlar de la por. De les nostres pors, a vegades fòbies. Ja sabem igualment que l'única cosa a la que realment és un problema tenir por... és la por.
Ha estat interessant veure com el grup deuïa la importància de dir les coses (verbalitzar), imaginar-les (visualitzar) de cara a planejar com superar les nostres pors. Clar que amb algunes s'hi pot viure...
Hem vist respectades les nostres pors. Les hem explicat i hi hem comentat què vam fer amb elles o què hi podríem fer...
El que més interessant he trobat ha estat el respecte, la confiança i la col·laboració que hi ha entre les diverses persones del grup. Cada vegada és una evidència més gran. Això em fa pensar en una paraula que avui no ha sortit, i és esperança. En el grup hi ha una gran confiança en què els canvis són una oportunitat de millora, i se saben mirar amb esperança. Ara bé, hi ha esperança perquè hi ha bon fonaments...
Interessant quan la dolça Sara ha estat capaç d'escridassar agressivament el nostre estimat José Luis. Clar que ha sabut que ho podia fer quan el grup ha tret de dintre un NO descomunal (la gent que passava pel passadís corria a preguntar a informació de què anava el nostre curs, no fos cas que el curs vinent el fessin per error: els hem fet... por!). Deixar-se anar de forma controlada o pactada és saludable...
Tenir una actitud positiva enfront del que hem de fer o fem és un primer pas, positiu, per a positivar la nostra vida. No estem acostumades com a persones a l'elogi, i sí a la crítica. Ja sabem que la vida no és de color de rosa -crec que seria molt avorrida tota del mateix color, no?hahaha!-. Simplement és de molts colors: els nostres ulls els faran més macos o menys...
Finalment hem recordat que igual que hi ha dues maletes (una per casa i una per la feina), hi ha fusters que tenen un arbre dels problemes que caldria plantar prop de casa...
A més l'aportació sobre els tres tipus d'amics (de festa, útils o virtuosos) ha estat molt adient per acabar preparant el picnic de demà, on en grups de tres ja portaran alguna cosa de picar -galetes...-. La beguda se la portarà cadascú. Tanmateix jo portaré la ginebra, el vodka i el wiskey. L'alcohol porteu-lo vosaltres... (és una broma, per si de cas algú aliè al grup llegeix...hahaha!
23 comentaris:
Ja que em poso a fer comentaris, també faig el d'avui!
És curiós allò que passa amb el grup, perquè allò que explicat jo avui de les pors (si, si, podeu riure...hahaha) només ho sap la gent més próxima a mi, els meus AMICS, els de veritat, i ara m'he trobat explicant-ho allà davant de tothom, però bé... jo estava a gust explicant-ho, però és estrany perquè a penes ens coneixem i sembla haver confiança per explicar determinades coses, no? Per exemple, ningú sap si jo tinc germans o si m'agrada el café... Penseu-ho, és curiós! Però m'agrada.
Vinga, fins demà!
Escolta Carles, realment un plaer llegir la sinceritat de les teves paraules i reflexions. Realment és tan curiós com veritat el que expliques. Ara bé, sense totes i cadascuna de les persones que som potser no ho hauries dit ni hauríem explicat coses que hem explicat.
Suposo que el teu comentari serà comentat... i bé!
Per cert, tens germans? Un cafè? Hahaha!
Una forta abraçada!
A mi m'ha passat una cosa semblant al Carles quan m'he trobat explicant allà davant de tothom, que el meu discurs, amb el meu to de veu, avorria i que podria donar peu a que la gent s'adormís, però ho he fet amb tota la confiança i tranquilitat. Després m'he quedat molt bé quan he donat el crit. Hem rigut.I anava a dir:"Jordi em deixes que li doni una abraçada al J. Luis perquè em perdoni, però m'ha donat vergonya. A la propera ocasió ho faré. Una abraçada molt forta a tots.
El curs està passant més ràpid de l’esperat i crec que ens durem una petita borsa d’experiències, situacions, anècdotes... que ens ajudarà a nivell personal i professional. El tema d’avui era les pors i he de reconèixer que a final de setembre tenia, una mica, ja que la meva classe era molt moguda i no sabia com es desenvoluparia el curs. Després de finalitzar l’any escolar (i verbalitzant els meus temors), he de dir que estic content de les meves ensopegades i encerts, dels meus atreviments per motivar als infants i els sospirs interiors per no saber com reaccionar segons quines situacions. Per tenir moment en què pensava que havia progressat amb els alumnes i altres que partia de zero una altra vegada. També per dialogar amb els meus companys i companyes i enriquir-me de les seves aportacions, comentaris i consells.
Per finalitzar dir que al principi pensava que aquest curset seria un rotllo i només ho és una mica, és broma (espero que tinguis una bona autoestima Jordi).
Per concloure afegir que a l’escriure això no estic borratxo.
Cita per a la Sara: “Allò quès és essencial, és invisible als ulls. Només amb el cor ho podem percebre. Antoine de Saint-Exepéry. El petit Príncipe
Sara, ets un encant de persona. L'abraçada segur que no te la perdona en José Luis... hahaha!
Per cert, això en fa recorda a la senyora Merci que li ha retornat honradament el mòbil i s'ha emportat també una abraçada, és clar...
Petons molt grans Sara!!!
(i això del to de veu ja és en camí de millorar, no ho dubtis...).
I tu, José Luis, Maestro. Que m'agrada això que estimis les teves ensopegades i encerts, perquè com saps són teves i formen part de tu com les nostres de cadascú de nosaltres.
Déu n'hi do com t'has obert aquí. Em fa pensar que el bloc va néixer per complementar allò que es queda al tinter.
Fantàstic i la cita del Petit Príncep ja és començar l'abraçada amb la Sara...
Felicitats!
Hola a tots!!!!
M'ho estic passant tant tant tant bé en aquest curs.
Ni tant sols fa una setmana que ens coneixem i ja tenim molta confiança!!!( s'ha de tenir confiança per explicar les nostres pors davant de tot el grup no???)
Avui quan anava cap al metro amb el José Luis li comentava que en tots els cursos que he fet, en pocs havia parlat amb totes les persones que el feien, en canvi en aquest el primer dia ja sabiem el nom de tothom i ja haviem parlat entre tots, és genial!!!
Carles ara ja ens has depertat la curiositat de si tens germans o de si t'agrada el cafè així que ens ho hauras de dir!!!jajaja
Jordi espero que l'abraçada entre el Jose Luis i la Sara quedi plasmada amb una foto ehhh!!!!
Bona nit a tothom i fins demà!!!
Demà Iris ja haurem passat l'equador del curset...
Tanmateix, creieu-me que si parleu tant unes persones amb les altres és perquè teniu una alt nivell de comunciació, coses que interessen i moltes ganes d'escoltar i compartir-les.
Les qualitats les tenim dins.
Recordeu, la teta i la llet: qui alimenta realment? Doncs això tothom ho tenim dins, i aquí ens estem adonant del que pot significar per als nostres alumnes que se sentin escoltats, importants, simplement... per ser com són i ser acceptats com són i per com són.
Bé, no m'enrotllo més que ja torturo prou a l'aula... hahaha!
Bona nit!!!
Hola família jejejej, doncs com bé comentava en Carles o l'Aida... sembla que ens coneixem de molt temps :)i això m'agrada!!!
Us he de dir que ahir em vaig sentir un xic malament abans de fer l'activitat de les pors, perquè vaig creure que tots/es quan jo expliqués la meva por riuríeu o pensaríeu que rara és aquesta... i vaig decidir no comentar-la a la resta del grup, suposo que per vergonya.
Posteriorment, la Marisa va comentar la seva por (la mateixa que la meva) i vaig pensar que a vegades, coses que a nosaltres ens semblen rares o que creiem que només ens passen a nosaltres, les comparteix altra gent (i em vaig sentir més tranquil·la).
Bé maques/macos que ens veiem aquesta tarda.
UNA ABRAÇADA!!
Tània... ets valenta, de debò (en això no ets l´única valenta, això sí... hahaha!). Ara bé, ho ets.
M'he alegrat molt en llegir el que poses i comparteixo també que sovint que precisament "compartir" és una bona via per comprendre millor les nostres pors...
Petons i una abraçada ben forta!
Hola a tots i a totes! Ahir com ja sabeu no vaig poder assistir a classe ja que tenia la prova d'oposicions. Encara que no vaig anar a la classe, es com si hagués estat perquè la Lorena avui de camí al campus m'ha explicat amb detalls tot el que veu treballar ahir. Un dels temes tractats va ser la por, així que explicaré una por que tenia i no se ben bé si encara la tinc. De petita tenia por a la foscor sempre havia de dormir amb una llum encesa, si em llevaba i no veia la llum començava a cridar:"la luzzz, noo veooo, no veooo!!" fins que no venia algu i m'ho obria la llum m'engoixava molt pensant que era cega. Ara penso q l'he superat perquè no m'ha tornat a passar, però no n'estic del tot segura perque pensar que s'apagara la llum i no veure res m'engoixa molt! Ens veiem d'aquí 41 minuts!!
Hola nois i noies!
Al igual que els meus companys/es, em sento molt agust en el grup, la qual cosa em va portar a explicar la meva por. Tània, m’alegra haver-te ajudat a veure que no ets l’única, tot i que dient-ho també m’has ajudat a mi, a adonar-me’n que després de tot no sóc tan rara, jaja. Gràcies!!!
Fins aviat!
Gràcies Niomar també per la teva aportació. Realment la Lorena ha estat una bona relatora i els teus ulls aquest dia (avui a l'activitat has tingut altres ulls, doncs ja no era la teva parella -el profe que és dolentot-).
Marisa, realment aquest pensament de ser rars ens acompanya sovint. Ajuda bastant creure que si som diferents, devem ser rars també, tot i que, xerrant, es fa evident ens assemblem en moltes coses que només nosaltres pensàvem que teníem o fèiem...
Bona nit!
Pels interessats: tinc un germà de 23 anys i sóc addicte al café de mig matí i de després de dinar!
Hahahaha!!!!
Felicitats per totes dues coses!!!
Hola!
Em va agradar molt la sessió del tractament de les pors.
És un tema que considero molt interessant, tant per nosaltres mateixos com a l'escola, on hem de saber detectar i ajudar els nens/es amb les seves pors.
Salutacions i fins demà ;)
Me n'alegro, Carles. A mi em va agradar molt la vostra participació i actitud. Vaig pensar que podríeu fer-ho molt bé i... no em vaig equivocar, hahaha! (ep, a vegades no va tan bé, si bé no hi penso abans de començar, ja sabem que... cal pensar en positiu!!!)
Em va agradar molt aquesta sessió. No sé que m'ajuda més si poder explicar la meva por als altres o escoltar les dels companys però tot plegat em va fer sentir millor.
Crec que superar alguna por ens fa la vida fàcil i ens fa sentir més lliures però pensant amb el que es va dir l'altre dia si no ens limita també podem aprendre a viure amb ella. I com diu el Carles L és important ajudar als nens a reconèixer-les i superar-les.
Exacte Jara. La finalitat última són els nens i nenes. Abans nosaltres cal que n'aprenguem també.
D'altra banda interessant això de viure i aprendre a conviure amb les nostres pors i altres característiques...
Vinga bon final de dijous!!!
Em crida l’atenció que gairebé tots els components del grup tenen por a alguna cosa. Jo no em pensava que la por fos tan comú. Considerant estadísticament el grup com una mostra i generalitzant, arribo a la conclusió que la gent és més normal del que jo creia. Diuen que “mal de muchos consuelo de tontos”. NO, jo, no em considero tonta, sinò única i especial. Una abraçada.
Rosa, em van ensenyar que la frase, realment, no ens la diuen bé. Sembla que és... "Mal de muchos, consuelo de... todos".
A mi m'agrada més...
Hola Pani!!!per fi avui escric....El curs m´està semblant super interessant avui marxava reflexionant i pensant en la Srta Anna....la veritat es que cada dia aprenem coses noves e interessants...a veure demà que passa...Per cert...dimarts vaig rebre el primer aplaudiment multitudinari...crec que em vaig posar vermella...però VA VALDRE LA PENA...moltes gràcies a tothom
Gloria, ets un encant de persona... m'estranya que no t'haguessin aplaudit així abans, si bé serà una alegria per al grup (i un honor) haver-nos estrenat.
Per cert, has escrit en un post del curs passat, no estic segur que el vegin aquí...
Demà t'explico.
Una fortíssima abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada