La sessió ha començat a l'aula pagant, de bon grat, el deute d'una abraçada... Després cap el Laberint, que per cert hi podeu veure la ruta en aquest plànol...
Avui hem començat al número 9, on hem confiat que ens guiaria una companya o un company, i la veritat és que la confiança ha estat recompensada... (agraeixo especialment a en José Luis i en Carles que m'hagin aturat a temps, cas contrari no seria escrivint ara aquestes línies...).
La confiança en els altres ens ajuda a confiar també més en nosaltres mateixes com a persones.
Després d'arribar a saludar a les palpemtes hem anar les escales del 6 per a fer el picnic, on ha estat destacable i destacat el brownie de la Lorena. Veient les fotos és curiosa la distensió i la confiança que es notava en parlar i compartir els uns amb els altres... Fins i tot alguns quasi sortim a l'anunci que estaven fent a 4 (no a Quattro, eh?).
Després hem anat a l'entrada del Laberint (1) on en els grups que han donat títol a aquest comentari hem aconseguit tothom arribar junts, i on això d'aplaudir se'ns comença a donar bé -individualment o en grup molts han rebut aplaudiments avui: cal saber escoltar-los!!!.-
Després d'una breu explicació-reflexió entre 7 i 8, a les escales, hem anat en submarí a la vora del 5. Les fotos no deixen dubte: no només confiem en els altres, és que ens podem divertir fent-t'ho. Sí, a vegades no serà així, però aquestes vegades que no ens amaguin el bosc: normalment som capaços de sonriure, confiar i compartir més que no pas al contrari...
Ha estat una llàstima no gravar alguns dels comentaris que fèieu perquè valien la pena... No obstant... sempre queda el blog... (hahaha!).
Avui em sento molt feliç. I si algú em preguntés: "Que t'han abraçat, Pani?". Contestaria: "No, no és per això: s'han abraçat ells". Us sona?
31 comentaris:
M'ha sorprès veure que soc tan confiada, he anat passejant del blaç de la Núria i la Vanessa i en cap moment m'he agoixat, tot el contrari estava del tot tranquila i hagues continuat el passeig. Pot-ser no és que jo sigui confiada sino que elles transmeten confiança, no?
Doncs seran les dues coses diria jo... hahaha!
Moltes coses de les que fem són per descobrir qualitats que ja tenim. I amb un grup de persones així... és més senzill, oi?
Una abraçada, Pilar!
Hola a tots i totes!
M’ho he passat molt bé amb les diferents activitats. Estic contenta d’haver escollit aquest curs i de pertànyer al nostre grup, que és únic i especial, perquè som els que hi som... no sé si sona una mica “cursi”, però ja ho he dit. :)
Bon cap de setmana a tothom i fins dilluns!
Crec que ha estat un dia lúdic i beneficiós per al nostre organisme a causa del temps, el menjar, la bona companyia (els “giris” també), les ganes de passar-lo bé i aprendre una mica (ja que t’has apuntat al curset si et pots dur alguna cosa bona, doncs millor).
Ara posaré algunes frases de la confiança de diferents autors que ens pot ajudar a entendre o no determinats comportaments nostres.
La confiança, com l'art, mai prové de tenir totes les respostes, sinó d'estar obert a totes la preguntes.
Earl Gray Stevens
La confiança ha de donar-nos la pau. No basta la bona fe, cal mostrar-la, perquè els homes sempre veuen i poques vegades pensen.
Simón Bolívar (militar i polític d’origen veneçolà)
La confiança és el sentiment de poder creure a una persona fins i tot quan sabem que mentiríem en el seu lloc.
Henry-Louis Mencken (periodista i escriptor nord-americà)
El nostre ànim s’inclina a confiar en aquells a qui no coneixem per aquesta raó: perquè encara no ens han traït.
Samuel Johnson (escriptor anglès)
La confiança en si mateix és el primer secret de l’èxit
Ralph Waldo Emerson (poeta i pensador nord-americà)
Es pot confiar en les dolentes persones, no canvien mai.
William Faulner (escriptor nord-americà)
La força és confiada per naturalesa. No existeix un signe més palès de debilitat que desconfiar instintivament de tot i de tots.
Arturo Graf (escriptor i poeta italià)
Confiar en tots és insensat, però no confiar en ningú és neuròtica malaptesa.
Juvenal (poeta satíric romà)
La confiança serveix en les converses més que l’enginy.
François de la Rochefoucauld (escriptor francès)
Confiem massa en els sistemes, i molt poc en els homes!.
Benjamin Disraeli (estadista engonals)
La confiança serveix en les converses més que l’engeny
François de la Rochefoucald (escriptor francès)
Per acabar agrair el bon ambient de cada tarda i d’intentar que l’aprenentatge sigui de forma significatiu i que es vagi col•locant en els nostres esquemes de pensaments i alhora renovi, encara que sigui només una mica, el nostre disc dur de forma alegre. Estic segur que ens durem un munt de sensacions i vivències d’aquest minicurset light (es broma, no siguis molt dur amb la teva resposta) i també repensaré alguna frase fora de context que sempre dic i després em penedeixo. Perdona Jordi per enrotllar-me però és que em vull presentar el pròxim any de professor d’aquest curset (t’ho passes genial i cobres).
Jordi vigila el teu comentari que pot afectar la meva autoestima
Marisa, que tinguis divendres un aniversari únic i especial (i amb això ja està dit tot... hahaha!).
José Luis, m'agraden les frases i ens faran pensar. Em costaria triar-ne una, doncs es complementen força...
Ara bé (posa-hi un "però" aquí): m'has descobert... fa quatre anys vaig acabar amb els dos companys que feien el curs (tothom va creure que havien estat abduïts) i els he substitït secretament fins avui... En fi, divendres ja no podré venir, snif, i com diu la cançó de Sopa de Cabra "El boig de la ciutat"... m'hauràs de substituir.
Postdata: substituir-me en la feina, eh, que el compte corrent seguirà sent el meu... hahaha!!!
Postdata seriosa: sempre he admirat la gent amb sentit de l'humor i enginy, José Luis. T'admiro (i ara no et posis vermell... hahaaha!).
Una forta abraçada
Ah, sí, i Marisa, a mi no m'ha sonat cursi el que has dit. M'ha sonat... molt bé!!!
Com diu la Pilar, a mi també m'ha sorprès veure k he confiat molt fent l'activitat(amb la Vanessa i la Jara). No sé si és k sóc molt confiada o és que estava molt a gust amb elles i m'han transmés molta confiança. A més la confiança ha anat en augment, com ja hem comentat, perquè amb la Jara anàvem amb velocitat supersònica!!! jejejej!
Marta.
Avui m'ho he passat molt molt bé!!!!
Ha estat una tarda genial i penso que aquestes activitats que hem fet ens ajudaran a treballar la confiança amb els nens.
Jo he estat molt segura passejant amb la Lorena i la Tània(Pini)que també anàvem a la velocitat de la llum casi.
Estic molt contenta de formar part d'aquest grup de persones úniques i especials i també de que ens haguem conegut.
Tinc ganes de tenir vacances però també us dic que trobaré a faltar venir a les 15:30 i estar amb vosaltres.
Fins divendres!!!
Jo també ho trobaré a faltar, Iris. Per cert, m'agradaria fer el camí del laberint amb el mapa a la mà, a veure k tal.
Marta, Iris, de les emocions estem passant a crear sentiments de pertinença al grup i, també important, de tenir qualitats molt nostres que sabem compartir.
D'altra banda estic content de conèixer un cop més persones úniques i especials i, a més a més, chiripitiflàutiques!
Per cert, això de fer el laberitnt amb el mapa... i amb un gps?
Iris, Marta, i si algun cop heu de repetir guiant algú, tingueu paciència si no van tan ràpids, a les persones ens costa feina a vegades confiar en... nosaltres mateixos i les nostres qualitats.
Bona nit i espero que les fotos us hagin agradat: feu goig (fins i tot les columnes del palauet es torçaven a mirar-vos: quina foto més estranya...).
La veritat és que si m’haguessin explicat com aniria el curs -dies abans de començar-lo- no m’ho hagués cregut. Realment és sorprenent la confiança que hi ha en el grup, entre uns i altres, i el bon rotllo que es respira.
Penso que no hi ha dia que marxem a casa sense haver rigut una bona estona... i que ho haguem passat bé.
Jo també trobaré a faltar aquestes estones..., gracies a tots i totes!
La veritat és que les sensacions d'aquests dies ens han d'acompanyar fins que en viurem d'altres. Qualsevol de nosaltres pot crear-les i recrear-les en diverses situacions: laborals, familiars, amicals... I sobretot, caldria provocar-les a l'escola: necessitem nenes i nens que creguin en elles i ells mateixos, així arribaran a saber compartir de debò sense necessitar demanar res a canvi més enllà de créixer i madurar plegats com a persones
Sí, potser sona a somiatruites, i és que m'encanta aquella frase de "Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible..."
Bona nit!
Ah, això k diré ara és d'un altre tema xo k curiós allò de k el 10% és el k diem i el 90 % la comunicació no verbal. Era així no?? ara entenc kuan em diuen: "kina cara has posat", i jo k no me n'adono!!!
Efectivament, Marta, quan comuniquem sembla que el més bàsic són els gestos i l'actitud del nostre cos (sobre un 50%), el to de veu li va molt de prop (40%) i curiosament el menys important són les paraules que diem (un 10%) encara que després sigui el que recordem de seguida. En realitat en comptes de dir "Em vs dir", caldria dir "m'ho vas dir amb tu to i amb una actidud..." ja que realment, com a l'exemple que has posat, és el que més... comunica.
Sobre el 10%, et (us) convido al meu facebook i aquesta frase la tinc com a divisa...
Jordi Panisello Vicens
http://www.facebook.com/profile.php?id=1324476539&ref=name
Una abraçada i, per cert... PLOU!!!!
Jo també deixo el meu comentari per dir que m'ho he passat bé, i crec que aquest joc de confiança ha sortit bé perquè som qui som, i perquè cal creure que la gent és bona i no ens deixaria fer-nos mal, encara que de vegades ens costi creure-ho, i jo m'inclueixo.
Una abraçada i fins demà!
Molt bé Carles. Me n'alegro. I això que encara que a vegades costa... m'hi afegeixo. Es viu millor confiant en els altres... (una mala flor no fa un mal estiu...).
Per cert, el José Luis i la Sara s'han fet l'abraçada dessitjada!!! Un consell, veieu les fotos acompanyades de la cançó que ha publicat el Pani de Presuntos Implicados... li dóna un altre tarannà.
Bon consell, bona música, bona... abraçada!!!
Hola família què tal? Suposo que descansant o no jejeje...
Sobre la sessió d'ahir, va ser divertida, el berenar de "marranades" li va donar un toc diferent i el temps va acompanyar molt. Gràcies sol per no haver sortit ahir a la tarda (pq ens haguéssim torrat).
A mi em va sorprendre que "juguéssim" davant de tota la gent, sense importar-nos... de fet, és cert que quan estàs en grup no fa tanta vergonya.
Sobre les fotos, ahir no hi havia boira jejejeje Molt maques!!!
Doncs bon profit Tània per la sessió en general... hahaha!!!
Hola!!
La tarda d'ahir va ser genial i complicada d'explicar... Dic això perquè si hores abans de començar aquest curs (1-7-09 a les 15.00) m'arriben a dir que caminaria amb els ulls tancats agafada del braç d'una persona que gairebé no conec (Pilar) i que fins i tot tocaria l'aigua d'un petit llac (Roque), m'hagués fet un tip de riure.
Ara estic molt i molt contenta d'haver-ho fet, d'haver-ho fet tan còmode i tranquila, i d'haver-ho fet amb tots/es vosaltres.
Així que no sabria dir si jo sóc molt confiada, si vosaltres transmeteu molta confiança, o si ja som un grup tan i tan unit que fins podem fer de submarins "cecs" davant de gent desconeguda. M'és impossible escollir-ne una.
NúRia
Núria, són tantes les coses que podem fer si creuen en nosaltres. Imagina si creiéssim més en els nostres alumnes... Cal exigir-los esforç i treball, sí, i acompanyar-ho de confiança en què sabran fer-ho i tenen qualitats que encara no han descobert...
És una mica com el compte de "El buscador", de Jorge Bucay...
Petons, una forta aferrada (que diu la meva cosina mallorquina) i fins demà!!!
Hola a tots i totes!!!
Ahir va ser una tarda molt divertida i em vaig sentir molt agust i confiada passejant amb la Sara i la Marta, gràcies per fer-ho tan fàcil i ajudar-me a confiar!
Una abraçada i fins demà.
Ostres Jara, és que amb una companyia així... qualsevol confia, hahaha! (frase aplicable a les altres... of course!). Realment em sembla que era igual qui us hagués tocat, oi? I us heu fixat que el factor comú, llavors, éreu cadascú de vosaltres?
Interessant...
També m'ho vaig passar molt bé a la classe d'ahir i va ser, a part del lloc on estaven, per estar amb vosaltres, amb el grup. Vaig gaudir tant veient que tenia confiança en vosaltres com veient que vosaltres la teieu en mi, amb els pocs dies que portem. Això em dona molta satisfacció.
Jordi gracies per l'estimació, per la confiança que demostres tenir en nosaltres i per la manera en que et preocupes de tots. M'agradaria quan torni a l'escola ser capaç de transmetre als alumnes el que tu ens transmets a nosaltres i ens estas ensenyant.
Poso algunes frases. Dessitjo que us agradin:
"Dubta del que vulguis però mai de tu mateix"
"Jo soc l'amo del meu destí, jo soc el capità de la meva ànima.
"La bellesa que s'acompanya amb l'honestitat es bellesa i la que no no es més que un bon parèixer".
" El veritable carinyo no es el que perdona els nostres defectes, sino el que no els coneix".
"Excel·lent mestre es aquell que, ensenyant poc, fa nèixer en l'alumne el gran dessig d'aprendre".
"El fracàs es el camí de la falta de perseverància"
Una abraçada molt forta, grup. Fins demà, a tots menys a la Tània. Que vagi bé Tània. A reveure.
Sara, ets una delícia. Tanmateix no oblidis allò de la teta i la llet. Si les coses funcionen és perquè sabeu el que valeu i perquè vosaltres sou qui sou.
Ep, això de les frases em fa pensar en obrir aviat un post per posar-les juntes. No quina m'agrada més... hahaha!
Un petó i una forta abraçada!
bona nit!
Ah Jordi, gràcies per la cançó, es preciosa i per l'interés que ens demostres. Crec que no es pot demanar més a la manera en que estas portant el curs i a les classes que fem, que a part de tu depenen de nosaltres. L'únic que es podria demanar seria més dies per continuar gaudint d'aquesta experiència i per aprendre més, per poder després aplicar-ho a l'aula. Moltes gràcies per tot.
La paraula gràcies aquí és un boomerang. Gràcies a totes les persones que formem aquest grup, estem contents com estem. Així que gràcies a totes!
Un petonàs, Sara, realment tu també ets única i especial!!!
I ja que citem tantes vegades a en Bucay en aquest curs, aquí va una altra frase seva relacionada amb l'autoestima:
"Sólo si me siento valioso por ser como soy, puedo aceptarme, puedo ser auténtico, puedo ser verdadero."
Què en penseu?
Efectivament, confio en vosaltres.
Es increïble la quantitat de confiança que es pot guanyar en tan poc temps.
He de reconèixer que he disfrutat, especialment en el passeig a cegues i amb el submarí. Encara no m’explico com el grup de l’Autoestima es vam poder cargolar.
Marta, la frase de Bucay... me l'apunto i me la crec, sí senyora!
I m'encanta Rosa que ho passéssiu tan bé en el submarí i la passejada. Sento dir-te que això de cargolar el submarí només ho sabeu els qui ho vau fer: un autèntic misteri... hahaha!
Publica un comentari a l'entrada