Avui hem anat dins del Laberint(7).
Hem fet temps jugant a una versió de la corda que desconeixíem, i a on en comptes de tu guanyes-jo perdo, hem fet tu guanyes-jo guanyo. Interessant...
Abans de marxar també, destacar que hem fet dos petits homenatges: un d'inconscient a la mare de Forrest Gump, que deia que "la vida és com una capsa de bombons...". L'altra, conscient i merescut, al nostre company multiserveis: l'Oriol, al qual li agraïm un cop més com ens ha ajudat més d'un cop de diverses maneres -què seria la vida sense Oriols, de debò -és del tot també únic i especial, oi?-.
Hem arribat al laberint amb trios que hem escollit i parlant del que hem volgut. Finalment he entrat al Laberint.
Les cares i l'alegria d'arribar fins i tot minimitzaven una calor inminimitzable. Sort de les xibeques i la llimonada de l'Olga en ple centre del Laberint, on hem muntat un "botellón" improvisat i força civilitzat i discret. Amb un grup així vas a l'Àrtic i segur que algú porta el gel... estem en tot!
En sortir hem vist que pot haver molts camins, i alguns, la majoria errats. Ha estat interessant com els grups es passaven informació i la majoria heu arribat plegats. Sí, les filles i el fill d'Alexandre Dumas... diguem que han fet una volta més llarga abans de sortir triomfants per la font: perfecte!
La veritat és que les imatges parlem per sí soles de gent que és capaç de llevar-se pel matí desitjant dir al món... Bon Dia, som-hi!
I com les coses bones fan entrar gana, hem anat fins a B (mapa superior) a berenar (berenar-sopar, vaja perquè hi havia pastissos, empanada, galetes, cacaolat, olives...). A més, la Marisa ens ha obsequiat amb un record d'elaboració familiar que hem rebut molt de gust i ens hem endut com a record -en aquest moments el tinc de portallapis a la meva taula de l'ordinador... gràcies!). I naturalment, si el menjar ha estat bo, les postres han estat delicioses: un conte de la nostra contacontes Alba que ens ha retornat a la infantesa davant una mestra que quan contava el conte ens feia veure com ens estimava. Gràcies, Alba també! Vaja, només cal mirar...
La Clàudia Subarroca ha comentat fer una segona part, ja n'hem parlat una mica -i he d'agrair la proposta, doncs és una avaluació excel·lent per a qui us parla com entendreu-. Si la proposta del cap de setmana sembla bé... hi posarem data!
Gràcies de nou!
Afegeixo, en nom de la Carme aquesta cançó que, sincerament, m'encanta també...
La veritat és que les imatges parlem per sí soles de gent que és capaç de llevar-se pel matí desitjant dir al món... Bon Dia, som-hi!
I com les coses bones fan entrar gana, hem anat fins a B (mapa superior) a berenar (berenar-sopar, vaja perquè hi havia pastissos, empanada, galetes, cacaolat, olives...). A més, la Marisa ens ha obsequiat amb un record d'elaboració familiar que hem rebut molt de gust i ens hem endut com a record -en aquest moments el tinc de portallapis a la meva taula de l'ordinador... gràcies!). I naturalment, si el menjar ha estat bo, les postres han estat delicioses: un conte de la nostra contacontes Alba que ens ha retornat a la infantesa davant una mestra que quan contava el conte ens feia veure com ens estimava. Gràcies, Alba també! Vaja, només cal mirar...
La Clàudia Subarroca ha comentat fer una segona part, ja n'hem parlat una mica -i he d'agrair la proposta, doncs és una avaluació excel·lent per a qui us parla com entendreu-. Si la proposta del cap de setmana sembla bé... hi posarem data!
Gràcies de nou!
Afegeixo, en nom de la Carme aquesta cançó que, sincerament, m'encanta també...
11 comentaris:
Perdoneu el retard, avui vindré.
Ahir vaig quedar amb un company de l’escola , tot anava amb normalitat ( si existeix aquest terme) fins que de sobte la conversa va agafar un caire personal transcendental, de sobte vem caure en una necessitat d’explicar-nos les nostres pors, les nostres satisfaccions, i poc a poc ens vam anar descobrint i compartint el migdia, la tarda i el vespre. La llum del dia va anar canviant entre paraules sinceres, somriures... i poc a poc em vaig adonar que estava descobrint una persona que havia estat a l’escola treballant amb mi i que no havia estat capaç de conèixe’l. I és la llum davant la immensitat del mar de paraules que em trobava, que em vaig recordar de vosaltres. Vaig mirar l’hora i eren 17.30!! Ostres i el primer que em va passar pel cap, va ser l’Alba i el seu conte. Després ràpidament el pensament de tristesa per no haver pogut estar en el moment del conte, es va substituir amb esperar que un dia l’alba, més enllà d’aquets dies d’estiu em regali l’explicació d’un conte!! Jo aniré esperant Alba!! Tinc molta paciència, puc esperar, je je
Amb una velocitat com la de la llum vaig pensar amb cada un de vosaltres, i em el espero que s’ho estiguin passant tant bé que no em trobin a faltar. I tots aquests pensaments van anar molt ràpids i van acabar amb un m’estàs escoltant Anna? Vaig somriure i em vaig submergir una altre cop a l’oceà immens, blau transparent i em vaig oblidar de vosaltres fins les 8.30 del dijous pel matí!
Desitjo que us ho hagueu passat molt bé ! Feu unes cares de felicitat!! Era bona l’empanada? El pastís? També he pogut observar que l’Oriol us va sorprendre de nou! M’encanta sorprendre’m de la gent que tinc el voltant. Ahir em va sorprendre una persona i vaig ser feliç de sentir això, endinsada també en un laberint d’emocions.
Una abraçada!
Anna, no deixo d'aprendre i de veure maneres d'explicar senzill el que a vegades expresso no tan senzill. Vas dedicar el temps al que l'havies de dedicar i sobretot, el més important, estàs contenta i feliç més que justificadament d'haver-ho fet. I tu i la persona amb la que estaves ho vau gaudir en companyia tot escoltant-vos...
Sincerament, si arribes a venir i renuncies a tot el que vas fer ahir a la tarda et foto una patada, et tanco al laberint i llenço la clau fins que aclarissis les teves prioritats... hahaha!
Et felicito, de debò. Vam passar-ho molt bé. I estic segur que després de llegir-te -tots vam pensar que faltaves i esperàvem que estessis bé com al final va ser- crec que ens has fet un regal enorme que mereix un premi -suggereixo una bona abraçada per exemple... hahaha!-.
Felicitats, i tant! I moltes gràcies de tot cor! I... una abraçada virtual que aquesta tarda espero que es faci real i que no sigui la única, si bé sí única i especial com totes les altres...
Què fantàstic és compartir i quantes coses per fer i quant poc temps per fer-les... Clar que prioritzant... és més fàcil, i aquí hi ha unes quantes i quants que veig que en sou unes mestres... hahaha!
Gràcies per la llicó -no és per sort com l'última lliçço d'en Randy Paush per sort, si bé també se n'aprèn... i molt!
Que maco Anna!! M'he quedat ensimismada (es diu així?) llegint, quina passada com escrius i què maco el que expliques i com ho expliques!!
Lo del conte, tornar-lo a repetir no sé jo...perquè una persona sola encara fa més vergonya que 20 de juntes!jajajja. Deixa-m'ho posaposar fins que ens reunim a la casa de colònies (a l'octubre no?) i si encara t'enrecordes (i vols) i ens retrobem, jo te (us) l'explico =)
Molt xulo el vídeo del circ de les papallones, m'ha agradat molt veure'l.
Quins nervis per demà (i no només per lo de la taula on jo simplement pujaria per saltar des d'allà jajjaj): què faràs de les nostres fotos?
Ja s'acosta el final, i si avui ens hem emocionat al despedir-nos de l'Ester i el Sergio, no vull ni pensar com acabarem demà...
Un petonet!
Doncs demà, abans de començar vacances ens esperen un munt de bones emocions a compartir. Veig que ja no penses en pujar a la taula, sinó en com hi baixaràs... anem progressant... hahaha!
I tens raó, l'Anna escriu de fàbula, crec que aguest grup té escriptores amagades... i algun poeta.
Petons, Alba, i estic segur que l'Anna recordarà que li deus un conte, demà o a l'octubre. I és fantàstic que sigui així.
Arriba el final...
Tots en volem més! Es nota, es percep, es pot veure a les cares...
I no és maco acabar així??? Avui ho parlàvem amb en Pani: imagineu-vos per un moment que donéssim el curs per acabat i tancat... Quan algun moment (aigui el que sigui) provoca un regust de "en volem més" és per alguna cosa...
Avui ha sigut un dia especial i únic... Després de perdre'm, ahir, en la immensitat d'un laberint complicat i rebuscat acompanyada de grans "espadachines", pensava que les espectatives no es podrien superar... I sí. Encantada d'haver anat al circ de la Papallona amb vosaltres i d'haver escoltat què fareu/sereu d'aquí a 15 anys! I aprofito per dir: Núria Cintas, pell de gallina! Que emotiu... Coneix, coneix, aprèn, aprèn! Marisa, m'ha encantat veure't després de tant de temps i que m'escoltessis amb el mateix entusiasme que gastaves mentre fèiem aquell curset d'autoestima...
Carai! M'emociono... M'emociono...
Ester i Sergio, sort i salut! Sou de les terres de l'Ebre, únics i especials! Què més es pot demanar?!
A tots, sabeu què és una abraçada??? Noooo??!!
No patiu, demà us en faré una! ;-)
Us recomano una cançó "gironina! que, no sé ben bé perquè, hauríem d'escoltar demà... Tasteu-la!
http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY
Gràcies a tots! Gràcies, Pani! I també gràcies a mi mateixa!
Després d'haver passat ja 9 dies amb vosaltres aclarint que cada dia ha sigut millor que l'anterior queda l'últim que espero i desitjo que sigui encara millor i que el recordem sempre. Tinc ganes que arribi però alhora desitjo que no passi perque el curs no acabi. Espero que demà en Pani en acabi de sorprendre.
Ah! I us convido a tots a la representació que farem demà jo i els meus companys del curs de titelles a la 13.00h a la plaça petita que hi ha entre els dos edificis al costat de la llibreria. Bona nit.
Núria, jo no podré estar a la representació de titelles però en algun moment, quan estigui observant els quadres de Picasso en el curs que faig el matí. En el mateix moment que estigui davant de l'obra somriuré, i és en aquest precís instant que us enviaré molta energia positiva perquè l'obra de titelles sigui tot un èxit!
Alba tinc moltíssima memòria per les coses importants, el conte i tú sou importants tingueu present, no ho oblido facilment!
un petó!!
Ei, Anna. Jo estic amb el Pani. No cal que t'excusis per fer el que tens ganes o necessitat de fer. Com diu ell, segur que el motiu s'ho val. Es el que pensàvem ahir, i el que ara ja sabem. Et felicito de cor.
Petó!!
Doncs jo sí que hi seré, a la representació. En tinc moltes ganes. Com dèia un antic company de feina, Sr. "Teixi"; puc venir, vull venir i vindré!!
Fins demà, Núria!!!
Hola Alba wapa!!!
Crec que "esbalaïda" o "embadalida" (o totes dues) són el terme que busques.
Amigues, ara sí que potser em vaig recollint... que ja toca, no?
Petons a totes i fins demà. L'últim dia d'escola.... quins nervis!!
No comento. No cal. M'encanta. Gràcies! (i demà pot ser un gran dia, com diu en Serrat: el farem aixi ja de bon matí! Bona nit!).
Publica un comentari a l'entrada