Avui tocava parlar de les nostres pors, bé, hem estat valentes i així ho hem fet. En realitat, totes les pors són comprensibles i fins i tot podem viure amb elles fins que ens abandonin, ja sigui caminar a fosques pel carrer, quedar-se sola a casa o pensar que Dràcula et mossegarà per la nit -és que hi ha cada un... hahaha!-. Potser al que no cal tenir por és a tenir por, i el primer pas, fet, és reconèixer, verbalitzar aquesta pot, veure després com altres se n'han sortit, o nosaltres mateixos en altres ocasions. Ajudar els altres a superar pors ens ajuda també...
Abans d'això vam parlar de dues persones úniques i especials (frase que no provoca gelos sinó alegria de compartir-ho, oi?). La Núria Obispo, malgrat alguna veïna de poble, sap ser una bona amiga, sincera i, els alumnes li ho confirmen, justa. No és que vulgui ser cartera, ho va ser -amb ajudes amicals, per cert... hahaha!- i gaudeix amb la família i els amics, com a la feina i als viatges, naturalment, rient, que li encanta. La Clàudia Leris és força comunicativa, i això ho combina amb paciència sent també una persona detallista ja sigui quan ho passa bé menjant, fent o rebent massatges o acabant un llibre... Serà una gran formadora quan vulgui ser-ho, no només pel seu currículum, sinó sobretot perquè estima allò que fa i ho sap transmetre, com quan balla o patina compartint el seu sonriure als llavis... Per cert, l'adreça del Aire de Barcelona és aquesta (el tio de la foto promocional sóc jo, abans d'operar-me, és clar...).
Una presentació ens ha recordat que la vida no s'ha d'estalviar, que cal viure cada moment i deixar-nos de "ja et trucaré", "ens veiem" i "no tinc temps". "Et truco dimarts", "ens veiem a l'estiu" i "ara estic fent una altra cosa i m'agrada" ens pot ajudar no només a ser millor apreciats, sinó sobretot a gaudir i fer gaudir més de la vida...
I hem vist també que hi ha moltes formes de superar l'autoestima, i n'hem afegit algunes, com "apreciar els altres i dir-ho", "aprendre a confiar en una mateixa", "tenir espais per una mateixa", "gaudir de l'experiència dels anys" o "observar més i jutjar menys, reflexionar..." (no poso els noms de la Sarai, l'Anna, la Lluïsa i en Roger perquè la seva autoestima ja no depèn que se'ns reconegui sempre -ep, sem-pre- el que fem o diem, a vegades ja és prou mirar i veure que en allò ja una part de nosaltres...).
Clar i ha arribat un moment en què em donat la nota just quan parlàvem de pors... I és que podem tenir por, si bé hi ha tantes coses per fer i tan poc temps per fer-les que...
Els Pets no ho fan gens malament, ara bé, conec un grup amb qui m'agrada més la cançó, i hi tinc moltes raons perquè sigui així. Els Pets poden ser únics i especials, les persones de qui parlo també, i a més, a diferència dels Pets, les tinc molt a prop...
I finalment encara vau tenir paciència per un conte que no vaig acabar d'explicar tan bé com voldria, per això millor que el gaudiu per aquí (prometo explicar millor el d'avui...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada