Sí, l'aula tal com ha quedat després de marxar un grup de persones irrepetible, com ja sabeu. És llei de vida. El primer post d'aquest curs és deia "Gràcies per venir". Han passat dues setmanes -de veritat?- molt intenses. Després de marxar he anat a casa els meus pares, calia felicitar-lo en persona i podia fer-ho. En arribar a casa no hi havia ningú, sembla que he arribat tard al cine, de manera que m'he posat a llegir un preció Diari de Ruta que m'han regalat. Hi ha coses que no es poden ni comprar ni pagar. Jo pagaria per poder-vos tenir davant i agrair-vos el que he llegit. Realment, creiu-me, sou persones úniques i especials. He pogut emocionar-me de nou de forma més... esplaiada. Miro la foto de la classe buida i, sí, s'ha acabat, però -amb permís...- no deixo d'imaginar tota la gent afortunada que us tindrà al costat i com guadireu també de la seva companyia. Penso fer el mateix.
M'agradaria respondre-vos una a una, persona a persona, el que heu posat. Potser ho faci...
Ara, amb permís, vaig a descansar i demà acabaré d'escriure per aqui i de posar unes fotos que tampoc es poden ni comprar, ni pagar, doncs la il·lusió i la companyonia no tenen preu.
Gràcies.
Gràcies.
16 comentaris:
No sé si ara és un bon moment per escriure, però bé, en tinc ganes i ho faig.
Primer de tot, demanar-vos perdó per la meva actitud d'avui...potser ha estat de nena petita, però em veia incapaç de pujar allà dalt, davant de tots vosaltres sense saber què dir. Pensava en la idea de deixar-me portar per les vostres peticions i se'm feia un nus a la gola alhora que em queien llàgrimes dels ulls sense poder-les aturar.
Gràcies Àlex, encara recordo les paraules que m'has regalat: "Tia, fes-ho o després t'empenediràs". I m'has somrigut. Això ha fet que despertés en mi la sensació de voler agrair-vos que hagueu estat allà i m'hagueu escoltat en cada cosa que he dit. Per un moment he pensat que no podia deixar-vos aquest mal sabor de boca, de la mateixa manera que no me'l podia deixar a mi mateixa. M’ha agafat com un rampell incontrolable de voler trencar la meva ...diguem-li vergonya o por...no ho sé ben bé! De fet, encara no em crec que ho hagi fet, però això ja forma part d’un altre tema.
Porto una bona estona intentant continuar el text i cada cosa que escric l’acabo esborrant...jo no serveixo per això així que deixo aquí la conversa. Deixo moltes coses en el tinter, però com que no sé com les puc expressar, millor me les reservo.
Gràcies a tot de nou, de veritat.
Per cert, Carme, Felicitats, avui era el teu sant i m’ha passat per alt...tenia prou feina a controlar les emocions incontrolables. Espero que hagi sigut un bon dia. Ah! I bona sort en aquestes vacances tan precioses que em vas explicar.
M’enrecordo de tots vosaltres: Anna Comes, Àlex, Sarai, Pani, Alba, Ester, Sergio, Roger, Rocio, Marisa, Olga, Lluïsa, Laura, Rosa, Núria Cintas, Núria Obispo, Clàudia, Vanessa, Carme, Glòria. (Espero no deixar-me ningú)
Gràcies de nou, mai em canso de donar-les. =) Fins aviat
Gràcies a tu, Clàudia, gràcies a tu, i també a totes i tots els que dius. A les fotos no se't veu plorar, ja veuràs, sinó més aviat satisfeta d'haver pujat. Sóc que et demano disculpes per insistir. Simplement creia que podies, i que era un tren que valia la pena agafar avui. Sort de l'Alex que se n'ha sortit millor... hahaha (gràcies, Alex!).
Has estat generosa, Clàudia, i no em cansaré de dir-ho tampoc: gràcies!
Hola a tothom!
Sóc la MªÀngels (la visitant de l'últim dia,ja,ja,ja). Una altra vegada més volia donar-vos les gràcies per deixar-me compartir amb vosaltres les experiències i sentiments ahir compartits. En només tres hores vaig poder comprovar que quan les persones treuen el millor d'elles mateixes i comparteixen les seves emocions es crea una atmòsfera carregada d'una energia indescriptible!
Sou persones úniques i especials, no ho oblideu mai!!
La Maisa, l'Olga i l'Alex són grans amics meus i només de pensar que aquestes dues setmanes han viscut el que jo vaig viure fa dos anys m'emociona i m'alegra inmensament! Segur que cadascú de vosaltres ha viscut moments molt íntims i s'ha descobert una mica més com a persona, no deixeu de fer-ho!!
Un petonàs a tots i gràcies , de nou, per haver-me deixat participar d'un dia tan especial rodejada de gent tan excepcional!
MªÀngels
M. Ángeles, sempre -prohibida és justa- serà un plaer tenir algú com tu entre nosaltres. El que dius ens ajuda a tots també a veure el que hem viscut...
Petons!
Hola!
Avui, en un dia tant especial per a elles, m'enrecordo especialment de la Laura i a la Lluisa ja que avui compleixen anys: moltes felicitats a totes dues!!!
Desitjar-vos a tots unes bones vacances (us escric avui ja que demà segurament pujo a Torerdembarra i allí no tinc internet) i sobretot a l'Anna que espero que gaudeixi molt del seu viatje a Costa Rica, que segur que s'ho passarà super bé: quina sort!!
Dir-los també a l'Ester, el Sergio i la Vanessa que sí que els vam trobar a faltar i que els vam tenir molt presents (sobretot en el moment de la sorpresa que us ha de donare n Pani!)
Pani, esperem amb ganes i il·lusió aquest sopar que has d'organitzar com a primer tast per el cap de setmanes de colònies que vindrà cap a l'octubre!! ;)
Saraiiii se'm fa extrany no estar 8 hores al dia amb tu!! jajjaja
Un petonet a tots!!I bones vacances!muuuaks
Alba, espero que ho passis molt bé a Torredembarra -quan era més jove, bé, moooooooooolt més jove, anava a la discoteca Long Play -ara deu ser un Sorli Discau, no? hahaha!-.
Una forta abraçada, fins setembre Alba-teniu els correus i espero que algú o altre acabi de concretar el sopar de setembre- i fem que sigui un bon estiu!!!
Hola estimat grup,
Avui vull pujar a la taula per vosaltres, perquè de fet..., per vosaltres no ho he fet.
Moltes lliçons apreses durant aquest curs, però l'última lliçó ha estat, que el curs s'ha esdevingut com el que ha estat..., gràcies a les vostra generositat incondicional i gràcies a les vostres nobles emocions visqudes i compartides.
Cadascú de vosaltres , a la seva manera (ques sempre és única i especial) ha fet que durant aquestes dues setmanes pogués re-obrir el més valuós tresor perdut, el tresor que hem d'aprendre a obrir més sovint: la il.lusió! Així que gràcies a tots, us retrobaré en el meu cor perquè un fil invisible ens ha unit!
Molt petonets i ens retrobem per mail!
Gràcies MªÀngels, tu també ens enriqueixes!Et trobaré molt a faltar!
Marisa
Doncs tens tota la raó, Marisa. Vas pujar per agraïment a unes bones companyes i amiges, no per tu. Doncs crec que ha valgut la pena que ho fessis ara. De fet, sempre és bo mirar les coses des d'una altra perspectiva -sobre d'una taula, en un vaixell, dalt d'un cim mirant els arbres...-. I recordar aquests moments per quan en viguin d'altres. Tanmateix, confesso com tu que us trobaré a faltar, sí, però -i dic aquest "però" amb tot el seu sentir i conscient que us quedareu amb el que va després del "però"- el que tinc clar és que el hem viscut ja ningú ens ho podrà robar del cor, i sincerament pot generar il·lusió per, sobretot, viure i fer viure moments feliços a d'altres persones.
Gràcies per ser-hi.
Una fortíssima abraçada a tothom!
Hola!!!
Ha estat un cap de setmana dur... em sembla que faci una vida que estàvem junts en aquella classe, totes nosaltres (i "l'efímer Oriol", és clar).
Vaig dir que escriuria ahir i no ho vaig fer; ho lamento. Igualment, moltes felicitats Laura i Lluisa FELIÇ ANIVERSARI!!!! (o "CUMPLEAÑOS FELIZ", el que us estimeu més...).
En fi, no vull acomiadar-me altre cop i sóc incapaç de resumir en quatre ratlles tot el que em va passar divendres (molt bones les fotos, Pani), així que crec que la meva penúltima aportació ("últim/a" me la vaig censurar jo fa temps, tot i que de vegades se'm escapa) serà per emplaçar-nos a totes a aquest sopar i esperar amb candeletes el primer fotomuntatge-presentació de la (ja famosa) casa de colònies!!!!
Gràcies a totes de tot cor!!!!!! Us estimo.
Viatjar és per l'anna: escapar-se, divertir-se, conèixer nous territoris, alliberar-nos de les rutines, aprenentatges, noves contemplacions, nous sentits,costums diferents, experiències màgiques i adverses, nous ritmes, nous somnis, nous somnriures de persones úniques i especials..
Demà marxo a Costa rica!
I estigueu segurs que en algun moment submergida en plena natura, quan el sol estigui a punt d'abraçar el mar pensaré en cada un de voslatres.
Felicitats Laura i Lluisa!
Claudia estic molt contenta de tenir-te en el meu camí altre vegada, i merci Àlex per pronunciar aquelles paraules màgiques que fessin volar a la Clàudia!
Alba gaudeix molt! Mª Àngels un plaer, i Marisa per mi les paraules que vas llegir i poder compartir la teva mostra d' afecte per l' Olga i la Mª Àngels ja va ser espectacular!
Una forta abraçada.
Fins ara!
anna
Hola sóc la Núria Cintas. M'he emocionat molt al veure el vídeo. A la Marina (la meva filla gran) li ha agradat molt i ho ha volgut veure moltes vegades. Mentres ho veiem anava preguntant el nom de tots vosaltres.
Gràcies per tot de nou i bones vacances a tots. Espero amb ganes el sopar de setembre. Jo proposo també anar a ballar.
Un petó.
Hola sóc la Núria Cintas.M'he emocionat molt al veure les fotos de l'últim dia. A la Marina (la meva filla gran) li ha agradat molt i ho ha volgut veure moltes vegades.
El dimecres dia 28 de juliol torno al laberint. He organitzat una berenar amb els amics i amigues de les nenes. A veure si aquesta vegada no em perdo, perque sense l'ajuda del Dartacán i les altres dues mosqueteres....
Espero que tingueu un bon estiu.
Una abraçada única i especial.
Ah! El proper dia 28 de juliol he organitzat un berenar al laberint amb els amics i amigues de la Marina. Espero no perdre'm un altre cop, perque aquesta vegada no tinc l'ajudas del Dartacán i de les altre dues mosqueteres.
Perdoneu ho he repetit dues vegades, però és el que passa quan fas les coses amb dues nenes al voltant.
Alex, Anna, Núria C... gràcies per escriure i compartir. Els vostres comentaris reparteixen felicitat i això segur que serà agraït!
El sopar -amb ball pel que sembla- caldrà que sigui organitzat per alfabèticament -Alex, tu el primer, si bé l'Alba segur que t'ajuda...-.
Bon viatge Anna a Costa Rica! En algun moment, a Mallorca, segur que me'n recordo de vosaltres. Sonriuré.
Núria, bona estada al laberint i és un plaer... rellegir-te hahaha! (és el que tenen les nenes... hahaha!)
Una forta abraçda a totes!
Hola Pani,sóc la Rosa-
Gràcies per les fotos. Són tot un regal.
Mirant-les es veu el grau de cohesió i unió del grup
El que mes m’ha agradat, és veure les cares: és la descripció de la felicitat i de la tranquil•litat.
Gràcies per aquestes dues setmanes tant especials . Einstein tenia raó “EL TEMPS ÉS RELATIU”.
Bones vacances a tothom.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada