Avui és el primer dia de la resta de la teva vida

Doncs si Avui és el primer dia de la resta de la teva vida... valdrà la pena començar-lo bé. Un cop ja vam parlar de l'Alba que és meravellosament ingènua i generosa, amb una inseguretat que va perdent terreny -demà pujarà a la taula, ho sé, i ella també...-. I és que l'Alba gaudeix no només quan s'arregla per sortir, o quan menja galetes amb xocolata, també quan és amb els alumnes (i si va ser així a les pràctiques... anem molt, molt bé...). Ara bé, ha quedat clar que és una contacontes professional, un gaudi no només pels nens, també pels només ens en sentim... També vam parlar de la Rosa que autoexigent, molt ordenada i tímida -això ja en dubte...- ens va explicar el seu moment piano. La Rosa gaudeix veient la seva filla fent de ballarina encara més que amb el piano o quan acarona el seu gatet estimat -un gat que és com un gos de lleial i proper...-. Finalment, la Sarai, que és caninyosa, simpàtica, oberta, divertida, generosa i també, entre altres, té el seu "moment piano", però amb el seu gos, que treu feliç a passejar. Com feliç la fa ajudar els altres, assolir el que es proposa o tenir cura d'algú. I quan no mira "La pecera de Eva" la trobareu, sola, anant en bici vés a saber per on...
Sí, realment, sabem viure sovint aquests primers dies de la nostra vida. I seguim positivant-nos...
I com era una promesa... doncs hem anat al circ a conèixer el Circ de la Papallona... Primera part:

Segona part:

Algunes reflexions personals sobre el video que voldria compartir:

Hem comentat a partir del visionat el següent, a mode resumit...

1.- Why not? Sí, tot alumn@ té dret a què creiem en ell o ella. Per què no?

2.-"Ets magnífic". I l'escup. No ens podem apropar massa de pressa i segons la reacció renunciar a ajudar-lo excusant-nos en aquesta reacció. Què sovint ens passa...

3.- "On són els braços i les cames?". Cal aprendre a acceptar-nos amb normalitat amb els ulls dels altres... Som com som i anem creixent...

4.- "Dirigeixo un circ diferent". Efectivament, tothom és diferent, tothom és especial. Descobrir-ho és acceptar-se i començar a voler compartir-ho... Ah, l'autoestima...

5.- "Participa en el show, senyor? No exactament". Tanmateix, ja es veu dins el grup, encara que no conegui el seu rol. És el primer pas...

6.- "Esplèdid, com es mouen, com..." Són els ulls de qui mira qui crea la bellesa i creu en el que veu. Mestr@s que creuen en alumn@s que aprenen a confiar en les seves possibilitats. El cuc és una papallona: la veus?.

7.- "Com més gran és la prova... millor, més gran el triomf". A classe tenim veritables guanyador@s, potser encara no ho saben...

8.- "Creuar el riu sol". Deixar que ho intenti sol -nosaltres a prop- és creure i confiar en la persona...

9.-"Puc nedar, mireu!". L'èxit no s'oblida, i sovint consisteix a surar, a aixercar-se quan es cau... Fracassar és no intentar-ho: qui ho intenta ja no pot fracassar -recordem Alba Edison i el filament de la bombeta...-.

10.- "Gràcies!" Creure per ser qui som. A l'aigua! Pots fer allò en què creguis...

Espero que haguem gaudit de cada moment, de cada instant, com caldria que aprenguéssim a fer i sovint fem amb la vida. Si els nostres alumnes n'aprenguessin aviat... quant de temps guanyat!

Nick Vujicic treballa motivant executius... si bé també sap compartir el que és i sap a les escoles. Curt però impactant i, al final, una abraçada (sic). Realment no importa les vegades que caus, sinó...

I avui, hem enllestit fent de nou, després del descans, els dos cercles. I ens hem traslladat allà on les coses es fan realitat: somniar desperts i estimar el que desitgem compartir.

Bona tarda i gràcies per ser-hi.

I aquí, hi podem veure unes fotos precioses, perquè són de gent preciosa i preuada que no té por a somiar... (poseu a 720p i es veu de conya... encara més únic i especial...