La veritat és que la tarda va començar entre aplaudiments, i això que la Núria Subarroca encara no havia arribar, doncs celebrava el seu aniversari dinant amb els pares i així, la bona idea que vau tenir de fer una corona, signar-la, globus... Caram, se us donen unes tisores i munteu un terratrèmol (i no individualitzo, doncs aquí el grup funciona pel que va aportant cadascú en cada moment puntual...).
Vam començar parlant de l'Olga, una persona alegre, positiva que no només estima la família (especialment el seu fill al qual no es cansa de mirar) sinó també sentir-se estimada, i és que algú que podia haver estat llevadora, és tota una capsa de sorpreses. La Laura, que potser tocarà el saxo el darrer dia (un petit plaer que ens ensenya és encerta una nota: quina classe magistral veure en les més petites coses una oportunitat de fer sonriure l'ànima!), és observadora, reflexiva i, com a moltes persones del grup, li encanten els llibres (potser n'escriurà un aviat...), empatitzar i compartir opinions comunes. La Lluïsa empàtica, perseverant i positiva com és, li encanta anar a llocs meravellosos que després descriu per a plaer dels qui l'escoltem, ajudar els altres i compartir per no deixar d'aprendre. I és que en el grup som moltes persones diferents, i totes tan úniques i especials que a vegades, val la pena dir-ho, fer-ho sentir i sentir-ho per a carregar les piles...
I a continuació vam parlar de les paraules prohibides... Però millor mai repetir-ho que sempre pot ser pitjor, ja m'enteneu, oi? I gràcies a en Roger i la Clàudia Leris per la seva espontània col·laboració al despatx del director...
Clar que, moment fort, l'hora del berenar, quan vam celebrar dolçament, això (Alex, vaig comprar la música de Parchis a itunes -el meu historial erudit...-, crec que sóc el primer i l'únic que ho haurà fet... Valia la pena per la Clàudia S. i el grup, oi?)
I després ja vam anar a l'exterior, a circular (que també voldrà dir fer cercles, oi?). No serà l'únic dia que ho farem... (així que Gloria, que tenies la nena "guerrera", Rocío -espero que tot anés bé-, Sergio i Esther -els trens no s'han de perdre...- ja circulareu un altre dia. Si voleu com va anar... doncs... mireu, mireu...
Espero que hagi estat un bon cap de setmana, necessiteu passar-lo bé, que després venen els cursets... i ja se sap... hahaha!
12 comentaris:
Ara que tinc una estoneta he decidit entrar al blog i mirar-m'ho tot en la calma. Entro justament a comentar aquelles fotos en les quals no apareixo ja que em provoquen una enveja!!!! (sana evidentment!)La veritat és que des de fora ningú diria que totes aquestes persones formen part d'un curset d'estiu i que fa menys d'una setmana que s'han conegut. A mi em sembla una colla de colegues entre els quals s'aprecien grans afinitats reflexades entre rialles.
Personalment, estic orgullosa de formar part d'aquest grup i crec que tota aquesta experiència m'està aportant grans coses que m'emportaré al llarg del meu camí sempre "únic i especial", és clar.
doncs no l'he inaugurat...però, de totes formes, és un privilegi poder-hi escriure!
Hahhaha!
Per un parell de minuts l'Esther t'ha guanyat la partida, Claudia... hahaha!
Ep, gràcies a les dues. Esther certament, és un privilegi tan senzill com reconeixer-se com a persona única i especial. El grup el feu vosaltres, sou vosaltres, i podeu fer i ser tant...
Claudia, no penso compartir la música, negaré que l'he comprat, tinc por de dir-ho públicament... hahaha!
Gràcies!
Hahhaha!
Per un parell de minuts l'Esther t'ha guanyat la partida, Claudia... hahaha!
Ep, gràcies a les dues. Esther certament, és un privilegi tan senzill com reconeixer-se com a persona única i especial. El grup el feu vosaltres, sou vosaltres, i podeu fer i ser tant...
Claudia, no penso compartir la música, negaré que l'he comprat, tinc por de dir-ho públicament... hahaha!
Gràcies!
Un dia més...
Sabeu què és el que més m'agrada d'aquest curs??? Que surto enfortida, amb més ganes de les que normalment ja tinc de fer i desfer, amb un somriure als llavis inconscient, amb tant d'entusiasme!
Gràcies a tots!
Ho encomanes, ho escomaneu, s'encomana el sonriure -a l'escola... why not?-.
Bái! (és a nivell del Jelou de la Clàudia... hahaha!).
Doncs la veritat és que els videos i les fotos estan molt bé, i requereixen una dedicació de temps, gràcies Pani!
Val la pena, Clàudia, oi? Jo conec un grup que cada dia, a la tarda, es troben gairebé tres hores a fer un curs d'estiu. I a sobre sonriuen, s'escolten i, creu-me, fins i tot s'abracen... Quines coses que passen... (i què bé ser-hi!).
PD: i no només hi ha aquestes persones úniques i especials que fan això, només que aquestes, ho saben, i això ja fa compartir i repartir un sonriure...
DILLUNS, 12 de juliol del 2010
Ens agrada com prioritzes Pani! És una intel.ligent opció de vida. Personalment crec, que com ets capaç de tractar als demes, et tractes a tu mateix! És per això que en Pani enamora, perquè es perd entre nosaltres, perquè s’esforça, perquè inclou a tothom dins del seu projecte, perquè sap extreure del grup, el millor de cadascú. I com a grup, adquirim una força impressionant quan junts, apostem per metes col•lectives. I sí, aquesta és la força que mou muntanyes! I sí, aquest és l’esperit que mou als nostres alumnes! I sí, aquest és l’esperit que es respira durant la setmana, amb tots vosaltres! Tot comença ací, en la relació entre el que pensem, el que sentim i el que pensem sobre el que sentim.
Gràcies Pani, gràcies estimat grup.
Ens retrobem!
PD. I si us plau Pani, accepta l'elogi.
Marisa Vilagut
Marisa, abans de res gràcies, accepto l'elogi. La veritat és que quasi em ruboritzo... hahaha!
Només que (sona a "però", ho sé... hahaha!) gaudeixo més quan us veig parlar de les unes i de les altres. És un privilegi ser amb persones com vosaltres: gaudim-ho i gràcies a totes i tots per ser-hi.
Per fi Pani! És tant important saber fer regals com saber acceptar-los. Això és el que deia en Joaquín García de Dios(l'educador per execel.lència).
Gràcies per acceptar-ho!
Ens retrobem!
Marisa Vilagut
Gràcies de nou! No deixo de sorprendre'm i d'aprendre... Clar que amb gent com vosaltres... fàcil!
Publica un comentari a l'entrada