Avui hem començat aquest curset i, gràcies al grup, crec que amb bon peu. M'explico. No és el primer any que es fa, si bé cada any depèn gairebé en un percentatge molt alt de les persones que en formen part.
Després de presentar-nos i saber que ens deiem Sarai (saltant a la Gloria, amb permís, que ja ho ha fet també després, hehehe!), Núria (Cintas), Alba, Carme, Lluïsa, Núria (Obispo), Sergio, Esther, Vanessa, Roger, Anna, Àlex, Clàudia (Leris), Olga, Marisa, Clàudia (Subarroca), Rocío, Laura (per fi has vingut... hahaha!)-perdó, paro d'escriure un moment perquè acaba de venir en Víctor, Laura! Demà ho expliquem al grup!-, la Rosa i jo -més o menys, demà si us canvieu de lloc ja no sé si...hahaha!).
Bé, doncs això, que hi veig bones vibracions i que espero està a la vostra alçada.
I mentre ens anàvem presentant ja hem reflexionat sobre allò que ens porta a fer les coses, tant el que és políticament correcte (m'agrada el tema de l'autoestima) com el que no (ho faig pels punts). En realitat, ha quedat clar, fora la pólítica d'aquest espai perquè totes les presentacions s'han sentit (i escoltat) com a tan sinceres com correctes. Això és bo pel grup, genera confiança. Gràcies.
També hem vist, ja als jardins i a l'ombra, que som un grup tan divers que costa trobar fins i tot dues persones que calcin un 40, o dues dels mesos de febrer, març, juny o octubre... I el millor, és que ser diferent als altres ha estat acceptat i ens ha fet sentir acceptats encara que els nostres pares tinguin noms poc comuns a vegades -si jugem a cognoms Panisello guanya, ok?-.
Si a l'escola aconseguíssim respectar i ensenyar a respectar les diferències, potser veuríem que són més motiu de sentir-nos més a prop que no al contrari...
Bé, no us vull atabalar més per avui (ja té mèrit si heu llegit fins aquí...hahaha!). Demà compartirem el full amb la nostra tarjeta de visita per ajudar a conèixer-nos encara una mica millor (una de les 5 paraules prohibides però -una altra- no en aquest cas segurament... ja ho comentarem).
Sigueu feliços i compartiu-ho! Ja sabeu...
Val la pena realment, oi?
Bé, i què en penseu de tot plegat? Podeu afegir algun comentari si voleu. Mentres... gràcies per venir.
Bé, i què en penseu de tot plegat? Podeu afegir algun comentari si voleu. Mentres... gràcies per venir.
1 comentari:
Ja comento jo, vaja...
La veritat és que això de les noves tecnologies després de passar-se el dia treballant aguantant curset, és cosa que costa, oi?
Una abraçada i no hi renuncio... hahaha!
Publica un comentari a l'entrada