Gran Torino és una pel·lícula que em va sorprendre agradablement per tots quatre cantons. Les expectatives eren positives, i els meus prejudicis per la violència gratuïta i fascistoide de Clint Eastwood quan jugava (played) a ser Harry el Sucio ja s'havien esvaït força amb els Ponts de Madison o Million Dollar Baby. Realment, val la pena apujar les expectatives amb els altres malgrat el risc de no encertar, la por de no encertar -avui dilluns parlarem d'aquestes i altres pors i de la necessitat de superar-les...-. Eastwood no només no decep, supera les meves millors expectatives després d'enganyar-me i fer-me imaginar, per aquells prejudicis antics, que Harry havia tornat...
Sensible, dura, atractiva, lligada, adictiva, fantàstica... em falten adjectius per a una història de cine tan bona com eterna...
Bé, aquesta és la meva recomanació... ara, les vostres!
Gràcies!!!
7 comentaris:
No sabia on posar aquest comentari.És un comentari de la classe d'ahir. Allí voy!
Aprendre, aprendre i aprendre, és una de les coses que em fa feliç, que em satisfà. Avui he après, a posar els temors i les pors sobre la taula, una en concret i l’he posat. He pogut deslliurar-me d’aquella estaca que no em permetia anar més enllà com el petit elefant. Els nervis i la por s’han fet més petites, quasi insignificants, fins que ja eren invisibles. Ha desaparegut, m’he deslliurat.
I és potser és aquesta força i aquestes ganes que sento quan acabo les classes cada dia. Cada dia que passa em sento més, més millor ( je je això ho comentàvem amb la carme). Em sento gran, bonica, capaç, em força i feliç! Em ganes d’exprimir la vida!!I tots vosaltres m’ajudeu ha sentir-me així!
Gràcies a tots per ser com sou i fer-me sentir única i especial!
anna
Ara posaré el post de dilluns i excuseu el retard...
Realment, una alegria Anna, ja dic... No hi ha pel·lícula més real que la vida i sentir que formes part important del guió.
Fantàstic!
DILLUNS, 12 de juliol del 2010
No podria escollir una sola pel•lícula de les moltes que han fet camí amb mi. Sempre m’ha agradat el cinema, ho he heretat del meu pare. He crescut amb FranK Capra, Billy Wilder, Woody Allen, etc. No sabria quina pel•lícula destacar, quina pel•lícula m’ha ajudat a apropar-me als altres, quina m’ha ensenyat a no jutjar gratuïtament, quina m’ha ensenyat a ésser! Amb el cine també he après! Recordo amb especial emoció, al replicant de BLADE RUNNER de Ridley Scott .
”Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad?.
Eso es lo que significa ser esclavo.
Yo he visto cosas que vosotros no creeríais.
Atacar naves en llamas en el cielo de Orión.
Brillar Rayos C en la oscuridad,
cerca de la Puerta de Van Hauser.
Todos esos instantes se perderán en el tiempo,
como lágrimas en la lluvia.
Es hora de morir"
No sé, pensant amb els meus alumnes, trobo que hi ha pel•lícules que et conviden a pensar, a treballar: American Beauty de Sam Mendes ( un treball que parla de màscares , de soledat) Los lunes al sol ( un treball que parla de les nostres vulnerabilitats, d’allò que volem que sigui però que acaba esdevenint-se en una altra cosa) o de Barrio també de Fernando León de Aranoa ( adolescents en busca del reconeixement, adolescents perduts i retrobats), El mismo amor la misma lluvia de Juan José Campariella ( un amor fràgil que es construeix, que s’enriqueix), Hoy empieza todo de Bertrand Tavernia ( l’educador per davant de les adversitats) El jardinero fiel de Fernando Merelles ( l’amor invisible, perdurable, constant, humil. Jo vull que el meu amor cap als demes sigui així!) , Mar adentro d’ Alejandro Amenábar (una crida a la passió, a la vida. És la pel.lícula que treballem abans de parlar de les diferents actituds que té l’home en relació a la mort) Crash de Paul Haggis ( els estereotips que et condicionen, posats en judici. Es pot treballar des de tutoria o ciutadania), Un lugar en el mundo de Adolfo Aristarain (La dignitat precedint a la gloria. La dignitat de tots els éssers, de tots els pobles per fi considerats lliures )
Bé, no acabaria mai!
Una abraçada!
Marisa Vilagut
Saps què Pani? Jo també hi era al cine quan vas anar a veure El club de los muertos de Peter Weir, El Gran Torino de Clint Eastwood i La escafandra y la mariposa de Julian Schnabel.
Ens retrobem al cine!
Marisa Vilagut
Hi ha tantes files que és normal que no ens veiem a vegades, com també fàcil que pensem en els altres la propera vegada que hi anem, oi?
Una abraçada i visca el cinema per compartir, Marisa!
Hola a tothom!!!
A mi m'han agradat especialment "The Big Levowsky" i "Big Fish". M'encanta tot el cinema made in Tim Burton, i.... que dir del Penjat (en castellà "el Nota")i l'escena a la bolera, amb el Jesús... boníssima. Encara me les poso sovint i disfruto sempre com el primer dia.
Bona nit... jo seguirè llegint una estona...
Una estona llarga has estat llegint...
Grans pel·lis també, m'hi agefeigo.
Gràcies un cop més per compartir, Alex, clar que normal venint d'algú únici i especial com tu, oi? Hahaha!
Publica un comentari a l'entrada