Avui toca parlar i reflexionar de la importància de ser persones positives. Sí, ja ser que serà redundant amb un grup com aquest on hi ha tant de positivisme, potser per això encara valdrà més la pena compartir el que hi pensem per aprendre'n tots.
Ja escric abans de fer la sessió (ja hi escriuré més després potser) per dues raons: ara tinc temps de fer-ho, i també voldria comentar un tema que va com anell al dit amb el que toca avui: com ens valorem.
Cada persona, tota persona, té un valor que és massa gran perquè permeti que qualsevol altra li posi en dubte. Sí, difícil a vegades, ara bé, estaria bé ajudar els altres a viure gaudint de tot el que valen, oi?
El conte que vam explicar del Valor de l'anell, anava per aquí...
El Verdadero Valor Del Anillo
Cal ser positiu a cada moment de la vida... Difícil? Diuen que "ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible...
Cal ser positiu a cada moment de la vida... Difícil? Diuen que "ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible...
També veurem algun video força interessant, força...
Com la força d'estimar...
Podem, companyes i companys, podem... I a vegades, per a poder, cal saber buscar i triar allò que és realment important (gràcies, Roger per compartir la història).
És clar que, això de prioritzar, ningú diu que sigui senzill, tot i que algú ens pot ajudar...
Com la força d'estimar...
Podem, companyes i companys, podem... I a vegades, per a poder, cal saber buscar i triar allò que és realment important (gràcies, Roger per compartir la història).
És clar que, això de prioritzar, ningú diu que sigui senzill, tot i que algú ens pot ajudar...
Mayonesa y Cafe
I si no em dedicat el temps a una altra cosa interessant, veurem aquesta història...
Demà en veurem una altra en un circ al que tots hi hauríem de pertànyer, o potser ja ho fem...
Demà en veurem una altra en un circ al que tots hi hauríem de pertànyer, o potser ja ho fem...
11 comentaris:
Pani....sento dir-te que a l'Ares he trobat la cançó per la qual tu has pagat us quants eurillos... :D
Ara, cada vegada que l'escolti pensaré en vosaltres (però en l'Àlex sobretot =))
iujuuuu
Ostres, doncs per una vegada que no faig servir l'Ares o l'Emule... hahaha!
Gràcies, i tanmateix podríeu fer una col·lecta perquè recuperi els 0,99€ que vaig pagar, que hi ha crisi :))
Fa un parell d'anys vaig llegir el llibre "Cambio mi vida por la tuya" de Jane Green. Tracta d'una noia casada amb dos fills que anyora la seva independència i llibertat i desitjaria fer un canvi de vida perquè en quant a l'autoestima no està gaire fina. Li proposen intercanviar-se amb una noia soltera i sense parella que desitja tot el contrari, doncs voldria una estabilitat a la seva vida. Al llarg de l'història veuen que allò que tenen ara no és com símaginaven i les dues volen tornar a la seva vida.
Tots nosaltres crec que hem de saber valorar i acceptar allò que d'alguna manera en ha tocat o que hem escollit viure i valorar-lo positivament, i sobretot disfrur-lo
Perdó no he posat el cognom, sóc la Núria Cintas.
Perdonada, hahaha!
Ostres, sona interessant, de debò. Realment segur que en algun moment molta gent hem pogut envejar en determinats moments una vida que no teníem...
Com dius, arribar a apreciar el que tenim és el millor camí per acceptar-ho amb alegria!
Petons i una forta abraçada (més fluixeta, molt més, al dos tresors que tens a casa... hahaha!).
Hola Companys:
Sóc la Núria O.Fa dies que hi penso en un fet, no és que hagi descobert res, que comentava amb alguna companya. El fet és que m'agrada molt veure el bon clima que s'ha creat al grup la qual cosa permet parlar de qualssevol cosa amb tota la naturalitat perquè com som respectuosos no ens sentim en cap moment jutjats. Aquest " bon rotllo" com diria el jovent permet parlar en confiança amb un grup que tan sols fa una setmana i escaig que ens coneixem. I això deu ser gràcies a la teva feina Pani i obviament a que som persones úniques i especials, TOTS.
Núria O
Lamento connectar-me tard! Ho volia fer per dir-te que m’he llegit entre el berenar i el sopar dels nens, les teves aportacions. No t’ho demostrem però hi som, hi som tots! Així que gràcies per deixar per escrit aquest petit diari de les classes, serà un bon recordatori de tot el que estem fent!
Ens retrobem!
Marisa Vilagut
Núria Obispo, ets també tot un regal, i les teves paraules em fan pensar que, ho diguin o no, els vostres alumnes gaudiran força de les vostres classes i de vosaltres, permetent-los reconèixer en cadascun d'ells totes aquelles coses bones que tenen i així, a més de compartir-les, tenir valor per millorar i canviar les que calgui...
Marisa, cada vegada que escriviu és un compartir generós que totes podem agrair. I quan algú no escriu, és simplement perquè està aprofitant per fer una altra cosa que li val la pena i segur que sap gaudir, i això és fantàstic, oi?
Petons a totes dues i una forta abraçada a tothom!
Hola!!!
Ei... jo la cançò la vaig trobar a "la mula". Això si; va ser l'única, si no recordo malament. Ei Clàudia, m'afalaga que l'hagis buscat després de com els vam deixar, pobres Parchís...
Però no t'hi amoïnis, Pani, que ja ho trobarem (si abans no em capturen Ramoncin y sus secuaces, he, he...). 0,99€ dius? I jo que pensava que els meus vinils ja valdrien una pasta...
En fi, que Parchís forever i jo segueixo amb el meu "peripla" pel blog, que m'he perdut moltes cosetes, veig...
Ptns!!
Jo, com la Núria O. també crec (n'estic convençut) que sóm úniques i especials. I com ja haviem dit a les sessions, això és així perque només que una sola hagués faltat, o una més s'hi hagués afegit, el resultat hauria estat un altre.
Gràcies a totes. No puc dir gaire més... DE MOMENT.... ;DDDD
Àlex, estic del tot d'acord amb tu, del tot menys en els gustos musicals... hahaha! És broma, en realitat m'agrada la cançó de parxis perquè em recorda el que hem viscut i perquè vas explicar el que significava de bons records per a tu.
Ei, fantàstic. De fet... únic i especials... hahaha!
Una abraçada i fins demà.
Publica un comentari a l'entrada