Una convidada entre nosaltres...

Avui dimarts, segon dia, hem començat amb aquesta història dels dos viatgers i les respostes del pagès...

Viatgers

Realment interessant veure com, més sovint del que pensem, trobem en els altres allò que esperem i creiem dels altres. Potser que esperem i creiem coses bones, doncs el risc de la decepció no serà pitjor que deixar de perdre la fe en els altres.

També ho hem arrodonit amb la història del savi i la felicitat.

Savi i felicitat

Efectivament, també, si som de pas, per què no en       comptes d'acumular... no compartim?

A continuació ja hem entrat, a través de precisament compartir la nostra targeta de visita, algunes de les nostres creences, preferències i activitats que estimem fer. I ha quedat clar que no només estimem activitats, sinó sobretot persones...

Hem començat sabent que la Vanessa, espontània, pràctica i amb més caràcter del que sembla abans de conèixer-la, gaudeix escoltant els altres, ja sigui a París o a Cadis, on pot anar no només per fer ioga... I la Rocío, positiva, alegre i diu que insegura s'estimaria fer fotos anant de nou a Tarifa,  o potser a Aristot, si bé per fer feliços els seus tant com ella quan aconsegueix arribar dalt del refugi d'una muntanya... La Glòria camina amistosa, sincera i simpàtica -encara que no li sembli a tothom a primera vista- desde Donosti a Cancún per aconseguir la satisfacció de fer sonriure els altres mentre ajuda algú. Ella, la Glòria, a més ens dóna una molt bona notícia que dóna títol a aquest escrit d'avui -felicitats i benvinguda al grup Aina!!!-. La Marisa, assertiva i positiva tota ella s'imagina amb facilitat a Cadaqués -paradís de la Carme- només, que no és poc, per a fer una forta abraçada espontània als seus fills a l'ombra de la tramuntana. L'Alex és capaç de conduir-nos gustosament de tapes al Born, a La Paz o al costat de l'hort on seria un feliç pagès amant de la cuina vora la seva parella. I és que les coses senzilles, com també defensa la Clàudia Subarroca, no deixen de ser importants, oi? La Núria Cintas ja ens ha mostrat moltes ganes d'ajudar els altres i, sobretot, la seva felicitat per les seves dues filles, el seu orgull, propòsit i tresor més preuat, i espera d'elles que un dia gaudeixin de viatges com el seu de 8è a Mallorca, doncs sap que un record no és més que un avui del passat. La Carme, atramuntanada gironinament tota ella amb molt orgull i raó es mostra idèntica per definició a la Clàudia S.: extrovertida, nerviosa, xerraire -i segur que també optimista-. Li encanta ballar i és difícil imaginar-la sese l'alegria com a bona amiga per compartir amb els altres (inclosos els qui fan un esforç per aprendre una llengua que no era la seva... i aquí la Rosa ens ha il·lustrat amb la seva vivència salmantina amb un català tan correcte com desacomplexat). L'Ester ha confesat, diu que com defecte, ser "quejica", en Sergio no ho ha desmentit, tot i que ràpid ha confirmat que és sentimental i divertida, tan que amb el seu caiac mental -la seva capacitat de lluitar pel que creu- arribaria a qualsevol illa que se li  posés al cap o que hagués vist, al costat d'en Sergio, a "Esapañoles en el mundo". En Sergio, nerviós ell, afirma calmosament ser tan sincer com rialler, i sap gaudir de les coses senzilles com altres del grup, i en aquest cas menjant. Ens fa pensar en gaudir, com ell, de poder tenir gent al costat quan l'ha de necessitar.

I com diuen les corrandes del grup Manel... "ens ha costat Deú i ajuda, i fins aquí hem arribat".

Demà... un laberint d'emocions!

Gràcies per ser-hi!

AFEGIT a PARTIR DEL COMENTARI DE LA CARME
Aquí teniu a Manel a "Gent Normal" amb la versió de Pulp també. I és que la gent normal, pertemeteu, tota és única i especial...